I el cor, molt lluny...

*
Fa exactament un mes i onze dies que arribares. No vengueres de vacacions, ans al contrari. La teva venguda obeeix a una necessitat. La teva decisió no ha estat fruit de la casualitat, sinó d’una ben meditada reflexió prèvia. No t’ha estat fàcil fer la passa, i per fer-la has hagut d’invertir-hi molt de temps i diners.

Avui t’he vist per segona vegada, tot i que tu no te’n recordaves de mi. Ningú no et deia res, tu no deies res a ningú. Algú se t’ha atansat i t’ha dit algunes paraules. Tu has continuat la breu conversa, amb el teu accent tan peculiar. M’he ficat on no em demanaven, t’he dit algunes paraules i m’has somrigut. A partir d’aquí hem establert un diàleg permanent al llarg de tot lo dia. M’has explicat el teu què, què t’ha mogut a abandonar la teva terra, tan llunyana. He vist uns ulls humitejats per l’emoció mentre em parlaves de la teva família, d’aquell menudet de pocs mesos que et va robar el cor just que va néixer. M’has parlat del teu país, de la teva gent, de com esperau el “miracle” europeu! Miracles, dic? Si n’hi ha, que et siguin favorables i que et permetin reunir-te amb els teus. Que tenguis molta de sort!

;-)

El català, una llengua integradora i festiva...

Es pot fer festa en català? Sí, i tant que se’n pot fer! Fa anys que ho sabem, això. I fa anys, també, que maldam per aconseguir que el català sigui omnipresent en el nostre viure de cada dia, des que ens aixecam fins que ens colgam. Si fóssim un país normalitzat, això seria una realitat, però encara ens trobam en els primers revolts del camí, i no gens pla, precisament, com per desgràcia sabem tots.

Bé, no ens desviem del tema... Dia 14 va tenir lloc l’XI DIADA POPULAR PER LA LLENGUA I L’AUTOGOVERN. Es va fer a Ses Voltes, un espai recuperat per a Ciutat, als peus de la Seu, dins el recinte que cloïa antigament la murada, en la part supervivent a l’enderrocament municipal de principis de segle XX, i amb un teatre a l’aire lliure. Se’ns hi convidava amb l’eslògan “Fes sentir la nostra veu!!!”, i entre tots vàrem fer un gran trencaclosques amb colors i missatges diferents, que deien “Per un ensenyament de qualitat i en català”, “Per una cultura oberta, integradora i universal”, “Per la convivència i la interculturalitat” i “Per uns mitjans de comunicació, democràtics, plurals i en català”... un to reivindicatiu ben palès, oi? A més del manifest que pronunciaren diferents persones, membres de diversos col•lectius, hi hagué animació infantil; cercaviles amb caparrots, tamborers, xeremiers, gegants, grallers; una actuació castellera; una petita mostra de polifonia tradicional catalana; ballada popular; cantàrem “La Balanguera”...

A banda de tot l’acte en si, que es desenvolupà en un fantàstic to festiu, el que més em va agradar de tot plegat va ser la resposta que em donaren tres persones castellanoparlants que conec des de fa poc a la meva pregunta “us sentiu a gust en la festa?”... La seva resposta no es va fer esperar: “Sí, i tant! És més, no serà la darrera en què participem. Ens hi sentim molt bé, i, sobretot, ben acollides, més que abans. Vivim aquí, i volem participar en les manifestacions festives que s’hi facin, però no només... El català és ara també la nostra llengua”...

Preneu llum de na Pintora!

Una besada! ;-)

A manera d'homenatge...

Avui fa anys que vàreu marxar. Avui fa anys que emprenguéreu “el gran viatge”, un viatge sense retorn. Avui fa anys que se’ns va esquinçar el tel de l’ànima. Avui fa anys que ens vàrem sentir orfes de la vostra presència, de la vostra companyia física.

Avui, anys després de la vostra partença, us continuam recordant i us sabem al nostre costat, d’una altra manera. Us vàrem estimar i us estimam encara. A manera d’homenatge, una de les més precioses cançons d’en Lluís Llach, AMOR PARTICULAR:

“Com t'ho podria dir
perquè em fos senzill, i et fos veritat,
que sovint em sé tan a prop teu, si canto,
que sovint et sé tan a prop meu, si escoltes,
i penso que no he gosat mai ni dir-t'ho,
que em caldria agrair-te tant temps que fa que t'estimo.

Que junts hem caminat,
en la joia junts, en la pena junts,
i has omplert tan sovint la buidor dels meus mots
i en la nostra partida sempre m'has donat un bon joc.
Per tot això i coses que t'amago
em caldria agrair-te tant temps que fa que t'estimo.

T'estimo, sí,
potser amb timidesa, potser sense saber-ne.
T'estimo, i et sóc gelós
i el poc que valc m'ho nego, si em negues la tendresa;
t'estimo, i em sé feliç
quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que jo...

Que passaran els anys,
i vindrà l'adéu, com així ha de ser,
i em pregunto si trobaré el gest correcte,
i sabré acostumar-me a la teva absència,
però tot això serà una altra història,
ara vull agrair-te tant temps que fa que t'estimo.

Digueu-los estrelles!”



Una besada (avui amb un somriure emocionat)!

;-)

Una passejada en català...

El dia 23 d’abril, festa de Sant Jordi, Ciutat ens mostrava un aspecte diferent. Aquell horabaixa primaveral feia teboreta i convidava a fer camí pels seus carrers i places. Les paradetes de llibres, al carrer de Sant Miquel, la plaça Major i la plaça de Cort, ens oferien les darreres novetats editorials. La gent, desenfeinada, sabàticament parlant, s’acostava als munts de llibres; n’agafava un, el mirava, el fullejava... L’obra dels autors consagrats es donava la mà amb la dels autors no tan coneguts.

Férem un recorregut plaent, sota el sol horabaixenc. Trepitjàrem carrerons estrets i humits, per on el sol no gosa entrar, de la part antiga, desconeguts, alguns, d’altres, molt familiars. Enfilàrem cap a Dalt Murada. Tot acostant-nos-hi, una música ens envaí. I també l’olor penetrant de les “fumades” d’uns joves que hi feien una festa alternativa. Contemplàrem l’horitzó, clar i lluminós, que s’engolia un vaixell amb probable destinació a l’altra riba del Mirall. Continuàrem el nostre camí, ara cap als jardins de l’Hort del Rei. Passàrem pel Born i férem una pausa i un cafè.

Durant dues hores vàrem compartir conversa plaent, i, el més important de tot, en català! Va ser un esforç per a ells, però va pagar la pena!

Ah, i dissabte, 14 de maig, la segona!

;-)

D’Scrabble i de pèsols...

El passat cap de setmana tengué lloc el I Campionat Mundial d’Scrabble en Català, a Viladecavalls. Enhorabona al guanyador!

Ah, per cert... em sembla que li dec a algú uns quants pèsols!

Una besada! ;-)

Des-concert...

Mil imatges de colors per alegrar la vista. Mil músiques per enriquir l’esperit. Mil vegades i mil més per contemplar la teva imatge... Tenia la lleugera sospita que hi series, tot i que tampoc no les tenia totes segures. Al final, va ser que no.

Des-con-cert des-con-cer-tant... cert, però tant!

;-)