El català, una llengua integradora i festiva...
Es pot fer festa en català? Sí, i tant que se’n pot fer! Fa anys que ho sabem, això. I fa anys, també, que maldam per aconseguir que el català sigui omnipresent en el nostre viure de cada dia, des que ens aixecam fins que ens colgam. Si fóssim un país normalitzat, això seria una realitat, però encara ens trobam en els primers revolts del camí, i no gens pla, precisament, com per desgràcia sabem tots.
Bé, no ens desviem del tema... Dia 14 va tenir lloc l’XI DIADA POPULAR PER LA LLENGUA I L’AUTOGOVERN. Es va fer a Ses Voltes, un espai recuperat per a Ciutat, als peus de la Seu, dins el recinte que cloïa antigament la murada, en la part supervivent a l’enderrocament municipal de principis de segle XX, i amb un teatre a l’aire lliure. Se’ns hi convidava amb l’eslògan “Fes sentir la nostra veu!!!”, i entre tots vàrem fer un gran trencaclosques amb colors i missatges diferents, que deien “Per un ensenyament de qualitat i en català”, “Per una cultura oberta, integradora i universal”, “Per la convivència i la interculturalitat” i “Per uns mitjans de comunicació, democràtics, plurals i en català”... un to reivindicatiu ben palès, oi? A més del manifest que pronunciaren diferents persones, membres de diversos col•lectius, hi hagué animació infantil; cercaviles amb caparrots, tamborers, xeremiers, gegants, grallers; una actuació castellera; una petita mostra de polifonia tradicional catalana; ballada popular; cantàrem “La Balanguera”...
A banda de tot l’acte en si, que es desenvolupà en un fantàstic to festiu, el que més em va agradar de tot plegat va ser la resposta que em donaren tres persones castellanoparlants que conec des de fa poc a la meva pregunta “us sentiu a gust en la festa?”... La seva resposta no es va fer esperar: “Sí, i tant! És més, no serà la darrera en què participem. Ens hi sentim molt bé, i, sobretot, ben acollides, més que abans. Vivim aquí, i volem participar en les manifestacions festives que s’hi facin, però no només... El català és ara també la nostra llengua”...
Preneu llum de na Pintora!
Una besada! ;-)
Bé, no ens desviem del tema... Dia 14 va tenir lloc l’XI DIADA POPULAR PER LA LLENGUA I L’AUTOGOVERN. Es va fer a Ses Voltes, un espai recuperat per a Ciutat, als peus de la Seu, dins el recinte que cloïa antigament la murada, en la part supervivent a l’enderrocament municipal de principis de segle XX, i amb un teatre a l’aire lliure. Se’ns hi convidava amb l’eslògan “Fes sentir la nostra veu!!!”, i entre tots vàrem fer un gran trencaclosques amb colors i missatges diferents, que deien “Per un ensenyament de qualitat i en català”, “Per una cultura oberta, integradora i universal”, “Per la convivència i la interculturalitat” i “Per uns mitjans de comunicació, democràtics, plurals i en català”... un to reivindicatiu ben palès, oi? A més del manifest que pronunciaren diferents persones, membres de diversos col•lectius, hi hagué animació infantil; cercaviles amb caparrots, tamborers, xeremiers, gegants, grallers; una actuació castellera; una petita mostra de polifonia tradicional catalana; ballada popular; cantàrem “La Balanguera”...
A banda de tot l’acte en si, que es desenvolupà en un fantàstic to festiu, el que més em va agradar de tot plegat va ser la resposta que em donaren tres persones castellanoparlants que conec des de fa poc a la meva pregunta “us sentiu a gust en la festa?”... La seva resposta no es va fer esperar: “Sí, i tant! És més, no serà la darrera en què participem. Ens hi sentim molt bé, i, sobretot, ben acollides, més que abans. Vivim aquí, i volem participar en les manifestacions festives que s’hi facin, però no només... El català és ara també la nostra llengua”...
Preneu llum de na Pintora!
Una besada! ;-)
posted by nacoca | dijous, de maig 19, 2005
2 Comments:
El català és ara també llengua "seva" a més de la del seu origen. Potser tots els catalans de poques generacions hem tingut el mateix procés; adoptar el català i amb el temps anar-lo fent servir més que l'altre.
Imagino que fem més per la normalització del català quan tenim "bon rotllo" amb els nou vinguts que quan donem imatge de prepotència.
M'agrada l'idea d'haver fet una festa. Segur que vas estar envoltada de bones "vibracions".
Això és fer país, Caterina.
La llengua és el que ens permet comunicar-nos i compartir tants moments que...si no la cuidem,la reguem i l'adobem ( com les plantes), se'ns marcirà.
Una abraçada
Joana
Publica un comentari a l'entrada
<< Home