Sant Jordi torna a ser aquí, com cada any, puntual a la cita. Sant Jordi, 23 d'abril, dia en què, en paraules d'una cantant d'excepció, la gran Martirio, "els llibres es casen amb les roses".
Llibres i roses, una magnífica combinació. Els llibres, fonaments del pensament. Lectura, entreteniment, fantasia, imaginació. Diu algú molt estimat que "el verb llegir no admet l'imperatiu". Deu tenir tota la raó, que d'aquestes coses (i de tantes altres) en sap molt. Que no cal començar un llibre pel principi, que hi ha la possibilitat de fer-hi petites incursions, petites ullades ençà i enllà... i fins i tot gaudir de la llibertat de no-llegir.
Hi ha qui ha deixat els llibres, ha abandonat els estudis i ha optat per enfilar ses petjades per un altre cantó. Hi ha qui, per les juguesques el destí, ha posat una cosa en el llibre dels perduts, tot donant-la per perduda o per incobrable. N'hi ha que volen fer un llibre nou, tot canviant de vida, de conducta. Antigament hi havia qui era de llibre verd, de costum, de rúbrica. Procurem no posar ningú en el llibre verd, no li tenguem mala voluntat a ningú; ni tampoc en el llibre dels negres, no utilitzem la difamació. Que el nostre actuar no ens faci anar o estar en llibres de rei, encausats o processats. No ens fiquem en llibres de cavalleries, en coses inconvenients o perilloses. I recordem sempre que "llibre tancat no fa lletrat", que "llibre tancat, no trau cap trellat", que "llibres i vins, els més antics", que "de llibres i paraigües" o de "llibres i de gàbies no se'n tornen gaires".
Esper que passis aquest dia de Sant Jordi més fresc que una rosa, amb salut, ben eixerit i ple de sentit de l'humor; que quan passin els anys et conservis com una rosa en remull, malgrat els dies acumulats; que tenguis sempre una vitenca cara de rosa, jove i sana; que estiguis sempre sobre un llit de roses, en una situació molt plaent, deliciosa; que la teva vida sigui un camí de roses, sense entrebancs ni ensurts.
Diu el refranyer que "al color de rosa, l'amor s'hi posa". Canviem la nostra indumentària, alegrem-nos la vista i el cor, i posem un nou color a la nostra vida. "No hi ha rosa sense espines", ho sabem. La felicitat completa no existeix, res no és perfecte, però lluitem perquè així sigui. "Primer tot són roses i flors, després tot són penes i dolors". No vulguem fer cert aquest refrany. Molts o pocs, però ben avinguts, sense discòrdies de cap mena.
En el dia de Sant Jordi, t'he volgut regalar aquesta rosa... el llibre, l'any que ve!
Una besada i una forta abraçada.
posted by nacoca | dissabte, d’abril 23, 2005
6 Comments:
LES LLÀGRIMES DE SANT JORDI
No hi ha roses sense espines. I, enguany, he plorat amb totes les roses; les que han arribat i les que no. He plorat amb les roses dels valls que estimen en veu alta i amb les dels valls que ho fan amb silenci; amb les dels brins de farigola, que recordo amb amor; amb les del quer alt, que arriben melosament. He plorat amb totes i, amb tot, el meu roser somriu com mai.
Dels llibres (que, imperativament, no llegirem) en parlem un altre dia. Ok?
Saps, pèlag estimat? Fa algun temps, però com si hagués estat ahir mateix, diada de Sant Jordi, algú em va regalar una rosa. Es tractava d'una rosa assecada, groga, d'aquelles tan petites, de pitiminí. Venia dins una capsa de fusta de "bambú", un "plumier" d'aquells de tota la vida pintat a mà amb colors ben llampants.
De tant en tant continuu mirant-la, la rosa. Em porta records a tocar de dits. Tot acabant de llegir les teves LLÀGRIMES DE SANT JORDI no me n'he poguda estar. He agafat la capsa, l'he oberta, he contemplat la petita rosa i... he plorat!
Una besada! ;-)
No tinc comentari perquè l'escrit va en primera persona i les llàgrimes em fan molt respecte però ho llegeixo perquè si ho poses aquí és per compartir.
Avui jo també t'envio petonets, coca.
Uei, despi_na,
Que el text estigui escrit en primera persona o en qualsevol altra no té la més mínima importància... és per compartir amb qui el vulgui llegir. Estic contenta que siguis una lectora habitual d'aquestes línies.
Segur que en algun moment de la vida també has hagut de vessar alguna llàgrima, per tant la temàtica no t'és aliena, oi? Tant de bo que poguéssim plorar de tant en tant, perquè la "catarsi lacrimal", la "neteja espiritual" amb el temps t'ajuda a veure les coses amb més tranquil·litat, més serenor.
Continua essent clienta d'aquestes pàgines.
Gràcies, una besada! ;-)
Gràcies per la rosa i per les teves paraules, nineta.
Melmelada estimada, a disposar! ;-)
Una besada!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home