I al castell, l'àngel...

És tradició “acabar-se ses panades” –i els robiols, els crespells i qualsevol altra especialitat de rebosteria pròpia d’aquesta saó pasqual– anant a l’ermita o santuari que des de dalt d’un puig o turó presideix la panoràmica de cada municipi. La data del “pancaritat” sol variar segons els pobles. Normalment té lloc “sa segona festa”, l’endemà de Pasqua, tot i que en alguns indrets es fa “sa tercera festa”, és a dir, ja dimarts. A Ciutat és costum que sigui el diumenge posterior, el “diumenge de l’Àngel”. Seguint el ritual iniciat fa anys i més anys l’escenari és el castell de Bellver i els seus oxigenats voltants. Activitats de tot tipus: jocs per als més petits, mostra dels diversos tallers de les associacions de veïnats, castellers, actuacions de diferents grups fent gaudir la gent amb una ballada popular (va de joooooootaaaaaaa...), paradetes solidàries... un bon ventall de possibilitats per passar un magnífic dia al castell.

El castell, de planta circular, majestuós; amb la torre de l’homenatge, vigilant la ciutat, la badia, tot fent-li una clucada d’ull a la mar, al mirall, esguardant l’altra riba. El castell... el castell... records d’una passejada en grata companyia, d’una mirada de complicitat, d’un gest de tendresa, de paraules curulles de sentiments. El castell, l’àngel, tu...