De diades autonòmiques...

Hi ha celebracions i celebracions, festes i festes, diades i diades. La que m’ocupa (que no em preocupa ni poc ni gens, per altra banda) és la que qualcú es va inventar fa alguns anys i que el comú de la població de l’arxipèlag no ha assumit encara com a pròpia. No sé si ho arribarà a fer algun dia, el temps ho dirà. Es tracta de la festa de la comunitat autònoma nostrada, un seguit d’activitats fetes passar amb calçador i que enguany, per caure en dimarts, ha possibilitat un pontet d’almenys 4 dies per a alguns.

I és que de moment no existeix cap lligam afectiu d’insularitats compartides, que jo sàpiga. En el meu petit país cadascú se sent de la seva Illa. De fet, pretendre que som “balears” és, ara com ara, fer volar coloms. No existeix un sentiment “balear”, o almenys jo no el tenc, i possiblement la majoria de la gent que conec i amb qui n’he parlat es troba en les mateixes que una servidora. Cada habitant de “ses Illes” se sent de la “seva”. Pot tenir contacte amb les altres Illes per motius d’estudis, de treball, de coneixences, però cadascú “és” d’on és, independentment de la resta, i deu ser perquè viure en una illa ens condiciona de qualque forma el caràcter, el tarannà.

Ja ho veurem, què serà, en esser cuit... De moment el sentiment “balear” no el trob per cap banda. Si qualcú el troba abans que jo que m’ho faci a saber. Gràcies per endavant i... visca la festa!

Ah, i a qui no hagi fet pont, l’any que ve li tocarà! Sols que m’entenguis! ;-)