Neu...

"Any de neu, any de Déu, però que no caigui a lo meu", diu la dita, i si ho diu la dita deu ser cert, que la saviesa popular no s'equivoca, no en mancaria d'altra!

L'onada de fred siberià que ens ha envoltat, i que encara no ens ha deixat de moment, ha estat tot un esdeveniment a què no ens hem acabat encara d'acostumar per les meves latituds. Ha constituït tota una novetat. Ningú no ha parlat de res més. Cap altra cosa no ha estat el centre de les converses: al carrer, al bar, a l'autobús, a la feina, a l'escola, a la botiga, a la hipermegegaextrasupergran superfície... Tothom ha estat d'acord, si més no per una vegada. Les acalorades discussions del tot i del no-res, les numantines disquisicions sobre futbol, política o afers socials (llegiu aquí els darrers titulars de les revistes de la sístole i la diàstole, vulgarment anomenades "del cor", per escurçar!, o els molt interessants (?) programes de telegrolleria) han donat pas als comentaris sobre el temps. Com per art d'encanteri ens hem convertit en meteoròlegs aficionats. Amb un esclafit de dits hem pujat de categoria, convençuts del "ja t'ho havia dit, jo, que faria neu!"... La predicció s'ha fet realitat. Enhorabona a l'endevinador. And the winner is...

Sí, per infreqüent ens ha meravellat, que com se sol dir "ni els més vells se'n recorden d'un fet com aquest". Bé, tampoc no és que l'Illa s'hagi quedat més aïllada que de costum, però no és menys cert que com a mínim hem estat els "protes" dels telenotícies del continent. Digau-me exagerada, si ho voleu, però què voleu que us digui? Les flòbies de neu tot acaronant-te, un insòlit mantell de blancor al teu voltant, l'arena de la platja convertida en improvisada pista de patinatge, les fulles dels arbres tot pentinant-se la blanca cabellera, el brollador de Lluc tot glaçat, la preciosa estampa de la neu des del cap curull de les muntanyes fins ben mitjan lloc, noves i esplèndides imatges per conservar a la retina...

"Neu", un mot massa curt per a tanta bellesa!