Carnestoltes...
Carnestoltes, carnaval, "es darrers dies"... transgressió sistemàtica dels costums i de les normes socials imperants. Espontaneïtat de la gent del carrer. De dijous llarder fins al dimarts següent, aprofitem la festa fins a l'últim minut:
Jo me'n vaig anar a Llubí
per porros i xirivies.
Ara són es darrers dies
i mos hem de divertir!
Disfresses de tot color, de tota mida i de tota faiçó. Tot s'hi val, o gairebé. Balls de màscares, "Sa Rueta" per als infants, "Sa Rua" per a tothom. En Camestortes, a Algaida, un homenot de pedaç, assegut en un balcó de la plaça. Judicat públicament, condemnat a mort i afusellat entre els plors de la gent que contempla la feta. Pobre Camestortes! Pobre, ell? No! Pobre, el poble, enutjat i consirós perquè s'acaba la festa i comença l'època d'austeritat i penitència de la Quaresma:
En Camestortes, tortes, se va morir,
ai, ai, ai, ai de mi!
Quaranta mil vegades l'han enterrat,
ai, ai, ai, ai de mi!
I al cap de dotze mesos, viu és tornat,
ai, ai, ai, ai de mi!
El carro triomfal, a Montuïri; la Mula Blanca, a Andratx; els quintos "prenedors" de xapetes, a Selva; Porreres...
I com sol ser habitual, estreta relació entre festes i menjua! Per casnestoltes porc, embotits, xulla, ous... Greixoneres de peu i cara de porc, de patates, l'arròs groc, l'arròs brut amb ocellons i esclata-sangs; els aguiats i bullits de les parts més grasses, tords amb col, la fava pelada; la dolça de llet, la greixonera de brossat... i les coques i les ensaïmades amb tallades! Qui en dóna més pel mateix preu?
Au, preparem la disfressa i anem a "Sa Rua". Allà ens n'hi aplegarem un bon estol. Tots a fer festa, que enguany hi som tots i "es darrer tancarà es portal"!
Jo me'n vaig anar a Llubí
per porros i xirivies.
Ara són es darrers dies
i mos hem de divertir!
Disfresses de tot color, de tota mida i de tota faiçó. Tot s'hi val, o gairebé. Balls de màscares, "Sa Rueta" per als infants, "Sa Rua" per a tothom. En Camestortes, a Algaida, un homenot de pedaç, assegut en un balcó de la plaça. Judicat públicament, condemnat a mort i afusellat entre els plors de la gent que contempla la feta. Pobre Camestortes! Pobre, ell? No! Pobre, el poble, enutjat i consirós perquè s'acaba la festa i comença l'època d'austeritat i penitència de la Quaresma:
En Camestortes, tortes, se va morir,
ai, ai, ai, ai de mi!
Quaranta mil vegades l'han enterrat,
ai, ai, ai, ai de mi!
I al cap de dotze mesos, viu és tornat,
ai, ai, ai, ai de mi!
El carro triomfal, a Montuïri; la Mula Blanca, a Andratx; els quintos "prenedors" de xapetes, a Selva; Porreres...
I com sol ser habitual, estreta relació entre festes i menjua! Per casnestoltes porc, embotits, xulla, ous... Greixoneres de peu i cara de porc, de patates, l'arròs groc, l'arròs brut amb ocellons i esclata-sangs; els aguiats i bullits de les parts més grasses, tords amb col, la fava pelada; la dolça de llet, la greixonera de brossat... i les coques i les ensaïmades amb tallades! Qui en dóna més pel mateix preu?
Au, preparem la disfressa i anem a "Sa Rua". Allà ens n'hi aplegarem un bon estol. Tots a fer festa, que enguany hi som tots i "es darrer tancarà es portal"!
3 Comments:
Jo ja m'he disfressat per entrar al xat; de Dr. Mesmer (amb la pedra magnètica i tot).
Per cert... tots els noms de menjar que tradicionalment s'anomenen en les cançons de carnestoltes són per atipar-shi o per fer gresca amb els dobles sentits de les paraules?
De fet hi deu haver de tot, despi, però no sé per què un plat es diu d'una manera i no d'una altra. Ja saps que el nom de moltes de fruites i de verdures, de molts d'ocells té molt a veure amb el món de la cultura popular, i que sovint associam al tema sexual. Pel que fa al teu comentari, no t'ho sabria aclarir, no ho sé certament, però... qui ha dit que no, oi? ;-)
Una besada!
De fet hi deu haver de tot, despi, però no sé per què un plat es diu d'una manera i no d'una altra. Ja saps que el nom de moltes de fruites i de verdures, de molts d'ocells té molt a veure amb el món de la cultura popular, i que sovint associam al tema sexual. Pel que fa al teu comentari, no t'ho sabria aclarir, no ho sé certament, però... qui ha dit que no, oi? ;-)
Una besada!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home