I tu, dejunes o treballes?

"Ara vénen set setmanes
totes de menjar llegum;
a Pasco hi ha un costum:
que es qui té xot, fa panades."

Enfora queden els temps en què la Quaresma, amb els seus dejunis i abstinències, posava ordre en la disbauxa dels excessos del Carnestoltes. Tot i que encara una part de la població en manté la tradició, avui en dia és quelcom pintoresc. No descobresc la pólvora en dir que aquesta pràctica de dejunar s’observa cada vegada menys, si més no a manera religiosa, que en l’àmbit de la societat dels “guapos” tothom malda per arribar a tenir un perfecte cos “danone”.

Amb el dimecres de cendra, l'enterrament de la sardina, s'acaben les celebracions carnavalesques:

"El primer dia hem d'anar
a l'església a prendre cendra
amb una memòria tendra
que tots hi hem de tornar."

Per devoció, convenciment o tradició el poble complia fidelment la norma de dejunar o d'abstenir-se de menjar carn en memòria dels quaranta dies que Jesucrist va dejunar en el desert. Així i tot, n'hi havia que es passaven la norma per l'entrecuix (perdonau la grolleria), que ja sabeu que qui paga, mana: qui tenia butla s'alliberava de tal imposició eclesial. El comú del poble, però, de grat o per força, feia altres menges:

"Arengades, bacallà,
oliver i carabassa,
bledes, arrop, melassa,
ametles, tàperes, pa;
cames-rotges i safrà,
alls, cebes de tota raça,
peix d'escata, si n'hi ha;
caragols sense esmocar,
aglans, figues seques, panses...
Vet aquí ses vàries danses
que ara mos toca ballar."

Un dels personatges més coneguts en la tradició nostrada és "Sa Jaia Corema". Aquest personatge rep d'altres noms a l'altra riba del Mirall. A les Catalunyes se'n diu "la Bacallanera", "la Sarraïna" o "la Patorra". “Sa Jaia”, la iaia, aquesta velleta de posat noble, té set cames, tantes com setmanes penitencials inclou la Quaresma. Al pas de cada setmana, una cama menys, arrencada o tallada, "Sa Jaia Corema" actua com un calendari casolà. El seu final li arriba el dissabte de Pasqua, en què la treuen o la cremen. És feta de paper, amb el seu rosari a la cintura, fent honor a la seva condició de pietosa cristiana, bona i devota, i porta un bacallà a la mà i sovint una arengada o un pebre coent a la boca. A Porreres, i coincidint amb el quart dijous de Quaresma, a l’equador d’aquestes set setmanes, antigament es feien dos ninots, anomenats Jai Carnal i Jaia Corema, o Jaia Serrada. Ell representava la disbauxa perpètua, la vida dissoluta, mentre que ella era la representant de l’abstinència i la mortificació. Inculpats de mala vida, les escopetades acabaven amb aquells matrimoni, no gaire ben avengut. No cal dir que aital carnisseria era celebrada amb gran entusiasme per part dels espectadors!

En aquesta saó, que cadascú faci el que li véngui de gust segons la seva apetència de "carn" o "peix"... aisenyor! ;-)