Els teus ulls, el teu somriure, les teves paraules...
Mai abans no t’havia vist, ni tu a mi. Probablement mai no sabràs ni que he escrit aquest text ni que te’l dedic a tu, especialment. O potser algun dia em decidiré a dir-t’ho, no ho sé encara. El fet d’haver de compartir algun temps al llarg dels propers mesos m’ha mogut a agafar imaginaris llapis i paper per confegir aquestes frases.
Quan he entrat tu ja hi eres. Assegut, sense dir cap paraula, m’has mirat i has respost a la meva salutació. M’ha cridat l’atenció el cabell, rinxolat; un rostre serè; els teus ulls... Quins ulls! Són d’un color especial, entre gris i blau d’aiguamarina, viu contrast amb la tonalitat de la pell, tirant a fosca.
El teu somriure, és encomanadís. No somrius cloent els llavis, no. Somrius amb una expressió aplegadissa que deixa veure unes dents blanquíssimes. Aquest somriure ens ha captivat a tots.
Mai abans no havíem parlat. Les teves paraules, insegures fins fa poc, comencen a caminar amb pas ferm, segur. Tens ganes d’entendre’ns i que t’entenguem. De moment... a poc a poc i bona lletra!
Benvingut!
Quan he entrat tu ja hi eres. Assegut, sense dir cap paraula, m’has mirat i has respost a la meva salutació. M’ha cridat l’atenció el cabell, rinxolat; un rostre serè; els teus ulls... Quins ulls! Són d’un color especial, entre gris i blau d’aiguamarina, viu contrast amb la tonalitat de la pell, tirant a fosca.
El teu somriure, és encomanadís. No somrius cloent els llavis, no. Somrius amb una expressió aplegadissa que deixa veure unes dents blanquíssimes. Aquest somriure ens ha captivat a tots.
Mai abans no havíem parlat. Les teves paraules, insegures fins fa poc, comencen a caminar amb pas ferm, segur. Tens ganes d’entendre’ns i que t’entenguem. De moment... a poc a poc i bona lletra!
Benvingut!
posted by nacoca | dimarts, de febrer 22, 2005
8 Comments:
Amb tu de guia, que per mi no n'hi ha cap de millor... segur que ho tindrà molt fàcil.
Benvingut i amunt!
Petons per a tu, bleda. ;-)
Bé, no sé si n'hi ha cap de millor, però de moment és la que li ha tocat! I ho tendrà tan fàcil com la resta!
Una besada, assolellada! ;-)
Que n'és de gratificant l'ensenyament... i després diuen que no.. ;-))) Petons, maca...
Llegint "cabells rinxolats i color de pell fosc" no puc resistir pensar en els futbolistes que ara ens "treuen les castanyes del foc" (encara que sigui cobrant la feina a preu de mercat).
El teu al·lumne a més demostra interès per la nostra cultura.
Sí, Imma, l'ensenyament és un món fascinant. És magnífic poder assaborir tot el que et pot arribar a donar, tant en el vessant professional com en el personal. I si realitzes quelcom que t'entusiasma i, a sobre, et paguen per això ja és... uffff!
Una besada! ;-)
Cabells rinxolats i pell més aviat fosca, sí, però et puc ben assegurar, despi_na, que en el text no faig referència a cap dels "cracs futbolaires" que havies pensat: aquests ja tenen els € fets!
Una besada! ;-)
Enyore i recorde aquesta sensació que és del tot emocionant... no hi ha color entre el que faig ara i el que feia abans,almenys des d'aquest aspecte de l'emotivitat.
Efectivament, Idril, "segons s'al·lot, sa jugueta"... Dins el "gremi" hi ha moltes maneres d'exercir la tasca, depenent de l'auditori en qüestió. Segons sigui aquest, es crea una atmosfera de complicitat amb què fa molt bon treballar. O tal vegada tot el contrari, que tot pot ser, en aquest món! Els diversos mètodes i didàctiques afavoreixen que el resultat sigui positiu, encara que sempre cal aprendre'n una mica més.
I així i tot, Idril... també és molt "emotiu" poder cobrar al cap del mes!
Una besada! ;-)
Publica un comentari a l'entrada
<< Home