Festival Mundial de Folklore...

N’hi ha que no hem estat cridats als camins de la dansa. La gràcil Terpsícore, espavilada com ella sola, altres feines té que donar-nos un cop de mà per estimular-nos a seguir les seves petjades, per encoratjar-nos a posar-nos les sabatilles i el tutú i fer una versió lliure del “Llac dels cignes”, que podria ser ben bé “sa bassa de ses ànneres”. Afortunadament, però, hi ha persones que tenen aquest do, i són capaces de fer saltirons, voltes i giragonses amb la mateixa facilitat que la musa de la dansa es treu de la màniga un nou ball. Ai, sí, que molts són els cridats i pocs els elegits, em sembla... o almenys no pas jo, com ja us podeu imaginar.

Aquesta setmana ha començat el Festival Mundial de Folklore, enguany en la seva onzena edició. Té caràcter biennal i cada any compta amb la presència de representants d’un grapat de països, allunyats geogràficament, però propers a partir de la màgia del ball, del folklore. Els diferents ritmes, les músiques i les cançons que acompanyen els dansadors, els colors del vestuari, les distintes maneres d’entendre tal art són els elements que componen aquesta immensa coreografia compartida durant cinc dies per més de 1.500 persones. Turcs, mexicans, estonians, finlandesos, israelians, egipcis, rwandesos, balladors del Congo, de Puerto Rico, gallecs, eivissencs, mallorquins... actuaran a les diverses places de Ciutat. Davant tal mostra de qualitat... me’n trec el capell!

;-)