VII Mostra Internacional d'Improvisadors...

La setmana passada va tenir lloc la VII Mostra Internacional d’Improvisadors. Els escenaris triats varen ser Campos, Manacor i Ciutat. Poguérem seguir les actuacions de glosadors illencs, d’improvisadors portuguesos i d’un repentista cubà. Si va a dir ver no totes les intervencions foren reeixides, però és que això d’improvisar una glosa, bé sigui de 4 mots (versos), bé sigui una dècima és un treball francament difícil. Durant la vetlada (de més de quatre hores de durada!... ufffff) els participants demostraren la seva imaginació i les seves “taules” sobre l’escenari. I és que això de glosar és tot un art, però ningú no neix ensenyat.

La glosa, la poesia popular, a través del temps, ha estat indispensable per refermar els vincles de l’home amb la realitat, amb la vida. Per això, els lligams existents en tota col•lectivitat han trobat en el glosador un excepcional espectador, guardià del temps i protector i vigilant d’una manera de viure. El seu paper consisteix a guardar intacte tot allò que el seu sisè sentit ha percebut i que té el deure de conservar a través de la paraula i del sentit de l’humor, de vegades proper a la ironia i al sarcasme.

El glosador dedica part del seu temps a mantenir vives les tradicions més arrelades. Tradicions que ens vénen transmeses de generació en generació. Tradicions que perviuen oralment a través de la paraula, del sentiment. La poesia popular l’ha creada el poble a partir de la seva necessitat d’expressar unes vivències humanes elementals i permanents i en la qual es reconeix com a tal poble. La intervenció del glosador serà important, la seva paraula serà prou fidedigna i servirà com a testimoniatge d’aquells fets que reflecteixen unes determinades vivències que seran, en definitiva, les que constituiran el llegat dels pobles i que conformaran la memòria col•lectiva de la humanitat.

“Sa paraula s’agermana
amb sa música i es cant,
tot glosant i improvisant
durant un cap de setmana.
Sa proposta no és gens vana:
que aquests mots, sempre planers,
de glosadors i “trovers”,
corrandistes, “versadors”,
repentistes, cantadors...
perdurin per sempre més!”

Amén!