giragonsa

aquí comença la meva singladura per les sovint proceloses, sovint tranquil·les aigües del ciberoceà... que cada jornada de navegació prengui el rumb adequat i que em dugui a bon port... vols navegar amb mi?

Nom:
Ubicació: un racó de món, Països Catalans

Poques coses més a dir que encara no conegueu

divendres, de març 11, 2005

Som de terra... i terrejam!

Diumenge passat va acabar la XXI edició de la Fira del Fang. Com cada any, Marratxí, el municipi de la terra roja, de les olles i dels focs pirotècnics, va ser l’escenari per on desfilà un bon nombre d’expositors. Ollers, terrissaires illencs i d’altres venguts d’altres comunitats autònomes mostraren els seus productes. Les ceràmiques illenques i les de l’altre costat de la mar es donaren la mà una vegada més durant prop d’una dotzena de dies. Hi hagué demostració dels artesans, en viu i en directe. La música no hi mancà, ni el ball de bot... “va de jooootaaaa”! La cirereta del pastís ha estat enguany l’exposició “Instruments musicals de fang”, que ha comptat amb la col•laboració del Museu de Mallorca i amb la banda sonora d’un Concert d’Ocarines, fetes per una artista-constructora-luthier que dedica el seu esforç a la fabricació d’aquest instrument, ja conegut i utilitzat a les cultures precolombines (els asteques, els maies i els inques ja n’elaboraven). També es pogueren veure ximbombes, xiulets, gorrions d’aigua o rossinyols, gorrions i siurells, possiblement, aquest, el més emblemàtic dels fabricats a l’Illa.

En aquests moments en què els plàstic és un dels principals elements de la vida diària és bo que pensem en “els altres materials”, els de tota la vida, que tenen tants d’anys com l’home. Una indústria potent, la del plàstic, amb tota una gamma de productes que ens faciliten el dia a dia, però que no fan gaire bé a la natura. Els “altres materials”, els que conegueren els nostres avantpassats, són fets a partir dels elements més primitius, la terra i l’aigua. La terra i l’aigua, el fang pastat per unes mans clivellades que fan tangibles objectes ben coneguts pertot arreu. Objectes que tengueren una funció en cada llar, en els treballs del camp, en els jocs dels infants. Objectes pràctics que han donat un rendiment al llarg de la història i que encara podem trobar en els mercats i les fires. Objectes que fan part de la nostra existència des que el món és món i que ens ajuden a conèixer una mica més i millor les nostres arrels perquè... som de terra... i terrejam!

5 Comments:

Anonymous Anònim said...

Prova... Un, dos, un, dos...
que se me sent?

dissabte, de març 12, 2005  
Blogger despi_na said...

Sí , Jaume, la coca ja ho té arreglat aixó.

Ho ha "cuit" millor que si hagués estat una cassola de terrissa com les que encara fem servir per els rostits.

(Deunidó la paraula "cuit" el que pot donar de sí eh coca?).

dissabte, de març 12, 2005  
Blogger nacoca said...

Sí, Jaume, "se te sent", alt i clar... Canvii i tanc! Clic!

;-)

diumenge, de març 13, 2005  
Blogger nacoca said...

Ben "cuit", despi, mai no ho és de tot, però esperem que faci la "xup-xup" i més tard hi ficarem el barram! ;-)

diumenge, de març 13, 2005  
Blogger nacoca said...

Ai, ai, sagrantana... Un rostit fet dins una cassola de plàstic és un atemptat contra el més elemental bon gust. Un rostit fet dins una cassola de plàstic és un atemptat contra les nostres ancestrals tradicions. Un rostit fet dins una cassola de plàstic és un atemptat contra l'educació i els bons costums que ens identifiquen com a poble. Un rostit fet dins una cassola de plàstic és un atemptat contra les normes del bon comportament culinari. Un rostit fet dins una cassola de plàstic és...

I tu m'ho preguntes? Un rostit fet dins una cassola de plàstic... ets tu!

;-)

Una besada!

dimarts, de març 22, 2005  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home