Senyals de vida…
Han hagut de passar mesos, ben bé un any, perquè t’adonassis de la situació. Han hagut de passar mesos, ben bé un any, perquè t’adonassis que havies encetat una ruta equivocada. Han hagut de passar mesos, ben bé un any, perquè t’adonassis que, malgrat tot, el món encara gira i vol donar-te una segona (enèsima?) oportunitat. Han hagut de passar mesos, ben bé un any, perquè t’hagis decidit a donar senyals de vida.
He sentit la teva veu, entretallada per l’emoció, tot demanant-me perdó, pensant que no en voldria saber res més, de tu. He sentit la teva veu, la recordava clarament, no l’havia oblidada. Mentre parlàvem m’han vengut al cap imatges i records: les teves paraules, els teus gestos, la teva rialla, els moments compartits... No m’han fet mal, ans al contrari, els he rememorat amb un somriure, amb serenor, amb tranquil•litat...
Decidires passar pàgina. Vares creure que era el millor. Jo no encaixava en els teus plans. Vaig respectar la teva decisió. Ara, quan els teus plans de futur se n’han anat en orris, t’has recordat de mi, has recordat que existesc i que...
Avui al matí has donat senyals de vida. La meva resposta no s’ha fet esperar: aquí som, si m’has de menester.
He sentit la teva veu, entretallada per l’emoció, tot demanant-me perdó, pensant que no en voldria saber res més, de tu. He sentit la teva veu, la recordava clarament, no l’havia oblidada. Mentre parlàvem m’han vengut al cap imatges i records: les teves paraules, els teus gestos, la teva rialla, els moments compartits... No m’han fet mal, ans al contrari, els he rememorat amb un somriure, amb serenor, amb tranquil•litat...
Decidires passar pàgina. Vares creure que era el millor. Jo no encaixava en els teus plans. Vaig respectar la teva decisió. Ara, quan els teus plans de futur se n’han anat en orris, t’has recordat de mi, has recordat que existesc i que...
Avui al matí has donat senyals de vida. La meva resposta no s’ha fet esperar: aquí som, si m’has de menester.
posted by nacoca | dilluns, d’abril 18, 2005
12 Comments:
I per Nadal tothom vam estimar na coca. Fins i tot qui no donava senyals de vida (sigui qui sigui).
Possiblement no donava senyals de vida perquè la forma de la seva estimació estava canviant de forma.
Hola, despi_na,
Com a les pel·lícules, qualsevol semblança amb la realitat és pura ficció!
Una besada. ;-)
A vegades, només de vegades, per sentir a algú no ens calen les seves paraules. És tan fàcil com voler-les sentir amb el cor, sense amargor, sense dolor... amb aquell somriure "com una rosa als llavis".
Saps? A vegades, només de vegades, sento la meva Maria: ja no em cou, al contrari. A vegades, només de vegades, encara sento veus envictoriades que em parlen de com s'està fent gran l'Anna. A vegades, to sovint, sento cançons que em vénen d'un purgatori penedesenc o d'un déu meu que tinc per les Mallorques.
I, fins i tot, a vegades, només molt de tant en tant, algunes veus que sento són, en realitat, paraules.
"Verba volant, scripta manent"... les paraules se les emporta el vent, el que s'escriu perdura per a sempre (si fa no fa deu voler dir això, oi?). Però no només el que s'escriu. Roman en nosaltres tot allò que hem viscut, assaborit ("l'arròs als llavis"?), experiències per què hem passat, moments de tocar el cel i estones "infernals"... vivències que conformen el nostre dia a dia i que ens omplen i ens fan créixer...
Tens raó, pèlag estimat, en dir que no ens calen paraules per sentir algú, amb la seva presència en el cor n'hi ha prou. Hi estic totalment d'acord. Cal que reciclem les experiències, perquè reposin els sentiments. El món no s'atura, no deixa de rodar ni per això ni per un milió de coses més, i encara que al principi ens dolgui la separació la veritat és que el temps posa les coses al seu lloc.
Presències a tocar de dits... a ran del cor... amb serenor i pau interior... ara sí! Ai, 10 meu!
Una abraçada molt grossa i una besada! ;-)
Ha ha ha ha! No sé si "roman" o no!
(perdona, no me n'he pogut estar! hahahahaha)
Sí, pelag estimat! L'has encertada de ple! Com es nota el domini del tema! I que consti que en un principi me'n sortien 3, de "romans" ;-)), i perquè els "grecs" no se'n queixassin vaig cercar-ne un sinònim!
Per cert... els romans són rics? (hahahahahahhaha)
Una besada enorme! I gràcies, encara que no calgui donar-les!
Cert. El que roman és ric, i ricés el que compta, el que perdura.
Però això no es pot saber fins que la travessia del desert arriba a fi, i pel camí les petges sinuoses i els silencis tenebrosos de nits interminables... però nítides com l'aigua, i estrellades.
N'és el preu.
Per cert, pèlag estimat, els "romans" i els "carol-ingis" es coneixien entre si? ;-)
Tampoc no me n'he poguda estar
Sí, Anonymus, realment és ben cert, això que dius. Feim camí passant per deserts, amb petjades difícils però que amb esforç arriben a son fi. I com digué algú "més important que la meta és el camí".
Una besada!
Sí: tinc el convenciment que els romans i els carolingis es coneixien, però avui em preocupa més si els carolingis menjaven papabenets (au, au: al diccionari!) o eren uns papanates. Ha ha ha ha!
(Per cert, parlant de papes -Carols Boitiles o Benets Nazingers-, ja sabeu l'últim? Diuen que al cel, el Pare, el Fill i l'Esperit Sant volen anar de vacances; el Pare i el Fill no ho tenen clar, però l'Esperit Sant sí i proposa: "per què no anem a Roma, que no hi he estat mai?")
I, estimat Anonymus: encara que sembli mentida, hi ha rics que sempre han sigut de franc (repunyeta! ara els francs!), com els silencis, que no m'agraden gens tenebrosos.
Pèlag, estimat, són els romans, els carol-ingis, els francs... una sucursal de l'ONU antiga, potser? ;-)
Papabenet: anís molt petit... àpala!
El darrer: "la Societat Protectora d'Animals està molt contenta perquè a partir d'ara el destí de la cristiandat està en mans d'un... pastor alemany!"
(la versió era una altra, però crec que l'adaptació d'una servidora queda moooooolt millor que l'original!... au!)
Besades diverses!
Realment vam trencar un llarg silenci... Però sense perdons, no calia perdonar res. Saps que la distància la va provocar el dolor, la fiblada per quelcom tan important com la meva pròpia vida. T'estim. Des de l'altre costat de ciutat.
Hola, abril! Quina sorpresa tan agradable! Endavant, ja saps on és ca teva!
;-)
Publica un comentari a l'entrada
<< Home