A manera d'homenatge...
Avui fa anys que vàreu marxar. Avui fa anys que emprenguéreu “el gran viatge”, un viatge sense retorn. Avui fa anys que se’ns va esquinçar el tel de l’ànima. Avui fa anys que ens vàrem sentir orfes de la vostra presència, de la vostra companyia física.
Avui, anys després de la vostra partença, us continuam recordant i us sabem al nostre costat, d’una altra manera. Us vàrem estimar i us estimam encara. A manera d’homenatge, una de les més precioses cançons d’en Lluís Llach, AMOR PARTICULAR:
“Com t'ho podria dir
perquè em fos senzill, i et fos veritat,
que sovint em sé tan a prop teu, si canto,
que sovint et sé tan a prop meu, si escoltes,
i penso que no he gosat mai ni dir-t'ho,
que em caldria agrair-te tant temps que fa que t'estimo.
Que junts hem caminat,
en la joia junts, en la pena junts,
i has omplert tan sovint la buidor dels meus mots
i en la nostra partida sempre m'has donat un bon joc.
Per tot això i coses que t'amago
em caldria agrair-te tant temps que fa que t'estimo.
T'estimo, sí,
potser amb timidesa, potser sense saber-ne.
T'estimo, i et sóc gelós
i el poc que valc m'ho nego, si em negues la tendresa;
t'estimo, i em sé feliç
quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que jo...
Que passaran els anys,
i vindrà l'adéu, com així ha de ser,
i em pregunto si trobaré el gest correcte,
i sabré acostumar-me a la teva absència,
però tot això serà una altra història,
ara vull agrair-te tant temps que fa que t'estimo.
Digueu-los estrelles!”
Una besada (avui amb un somriure emocionat)!
;-)
Avui, anys després de la vostra partença, us continuam recordant i us sabem al nostre costat, d’una altra manera. Us vàrem estimar i us estimam encara. A manera d’homenatge, una de les més precioses cançons d’en Lluís Llach, AMOR PARTICULAR:
“Com t'ho podria dir
perquè em fos senzill, i et fos veritat,
que sovint em sé tan a prop teu, si canto,
que sovint et sé tan a prop meu, si escoltes,
i penso que no he gosat mai ni dir-t'ho,
que em caldria agrair-te tant temps que fa que t'estimo.
Que junts hem caminat,
en la joia junts, en la pena junts,
i has omplert tan sovint la buidor dels meus mots
i en la nostra partida sempre m'has donat un bon joc.
Per tot això i coses que t'amago
em caldria agrair-te tant temps que fa que t'estimo.
T'estimo, sí,
potser amb timidesa, potser sense saber-ne.
T'estimo, i et sóc gelós
i el poc que valc m'ho nego, si em negues la tendresa;
t'estimo, i em sé feliç
quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que jo...
Que passaran els anys,
i vindrà l'adéu, com així ha de ser,
i em pregunto si trobaré el gest correcte,
i sabré acostumar-me a la teva absència,
però tot això serà una altra història,
ara vull agrair-te tant temps que fa que t'estimo.
Digueu-los estrelles!”
Una besada (avui amb un somriure emocionat)!
;-)
posted by nacoca | diumenge, de maig 15, 2005
3 Comments:
Hola nineta!!
Afegeixo un dels meus somriures més dolços, acompanyant l'emoció de la teva ànimeta... :-) Petons mimosins
Després de sis anys, la lliga a tornat a casa. Ella fa sis anys que va marxar i, tot i que l'espero, no crec que torni. Em provoca rebel·lia ("Yo soy rebelde porque el mundo me ha hecho así...) i que sempre acabi mirant darrere la porta ("No t'ennueguis amb records. Set claus / barren set portes. Saps prou bé qu+e hi ha / darrere cadascuna per tornar-hi / amb el pretext d'enyors o negligències" Martí i Pol).
Però, després, després... "El riu s'emporta en fulles fatigades / botí glairós que broda son setí. / Ve el sol roent, després les maltempsades / després, es farà gebre el seraní" (Carner).
I ens queda aquell dolor a les espatlles ("Pero no hay olvido ni sueño. Carne viva / los besos atan las bocas / en una maraña de venas recientes, / y al que le duele su dolor le dolerá sin descanso / y al que teme la muerte la llevará sobre los hombros" (Lorca).
Ahir, a altes hores de la matinada, vaig sentir-me protagonista d'un dels poemes d'en Toni Puigverd: "Somriu al bar enmig d'un grup de veus / que tendeixen al crit i a la proclama. / S'arrapen al pamflet mentre ella filtra / una tristesa afable que suporta / el vell ofici d'empènyer la vida·.
Sí: diguem-los estrelles.
Un petó amb tota l'emoció del món i un enorme somriure.
D'acord amb tot. El que em diu alguna cosa concreta i el que també "diu" sense que jo ho sàpiga.
M'agrada llegir-te i llegir-vos.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home