Des-concert...
Mil imatges de colors per alegrar la vista. Mil músiques per enriquir l’esperit. Mil vegades i mil més per contemplar la teva imatge... Tenia la lleugera sospita que hi series, tot i que tampoc no les tenia totes segures. Al final, va ser que no.
Des-con-cert des-con-cer-tant... cert, però tant!
;-)
Des-con-cert des-con-cer-tant... cert, però tant!
;-)
posted by nacoca | dissabte, de maig 07, 2005
6 Comments:
Però tant cert que trobo des con cer tant el text.
De vegades, despi_na, hi ha concerts que poden ser molt bons i interessants, però que l'auditori no acaba d'entendre. Pensa en el dodecafonisme, en Arnold Schönberg, en Anton Webern o en Alban Berg... particularment no acab de trobar-los el què!
Per sort o per desgràcia no són només "musicals", els "concerts des-concertants"...
Una besada! ;-)
Uffffff... rrateta, no tenc paraules!
Una besada!
;-)
ni jo
Et reconec el desconcert, et. Però tu només sabies que "potser" hi seria. Potser, recordes?.
"Potser et duran les onades
cap a un pèlag infinit,
i es faran les hores calmes
quan el flum s’aboqui a mi.
Potser et duran les gavines
rient en migdia cald,
i es fondran d’amor les illes
quan la neu glaci la sal.
Quan el potser sigui ara,
quan no esperi més demà,
la tristor serà manyaga,
la nit serà dia clar,
el plor esdevindrà tonada…
I Mallorca somriurà."
Segur, amb (des)concert o sense, algun dia... Mallorca somriurà.
Ufff, pèlag estimat, ja sé que només hi havia un lleu "potser", potser... però... en fi!
POTSER, uns versos preciosos, certament. Em ve a la memòria un dinar plaent, amb civet de conill i carabassons farcits; vaig sentir una veu a la qual li he pogut posar un rostre no fa gaires mesos (quina abraçada, no m'amollava!, aisenyor!;)record un rostre il·luminat, tot serenor, perquè va comprovar que "el sol també pot sortir a dos quarts de quatre de la tarda." Potser aquell dia no somrigué, Mallorca, però... tenc proves que des d'aleshores NO HA DEIXAT DE FER-HO!
Una abraçada immensa! ;-)
Publica un comentari a l'entrada
<< Home