I el cor, molt lluny...
*
Fa exactament un mes i onze dies que arribares. No vengueres de vacacions, ans al contrari. La teva venguda obeeix a una necessitat. La teva decisió no ha estat fruit de la casualitat, sinó d’una ben meditada reflexió prèvia. No t’ha estat fàcil fer la passa, i per fer-la has hagut d’invertir-hi molt de temps i diners.
Avui t’he vist per segona vegada, tot i que tu no te’n recordaves de mi. Ningú no et deia res, tu no deies res a ningú. Algú se t’ha atansat i t’ha dit algunes paraules. Tu has continuat la breu conversa, amb el teu accent tan peculiar. M’he ficat on no em demanaven, t’he dit algunes paraules i m’has somrigut. A partir d’aquí hem establert un diàleg permanent al llarg de tot lo dia. M’has explicat el teu què, què t’ha mogut a abandonar la teva terra, tan llunyana. He vist uns ulls humitejats per l’emoció mentre em parlaves de la teva família, d’aquell menudet de pocs mesos que et va robar el cor just que va néixer. M’has parlat del teu país, de la teva gent, de com esperau el “miracle” europeu! Miracles, dic? Si n’hi ha, que et siguin favorables i que et permetin reunir-te amb els teus. Que tenguis molta de sort!
;-)
Fa exactament un mes i onze dies que arribares. No vengueres de vacacions, ans al contrari. La teva venguda obeeix a una necessitat. La teva decisió no ha estat fruit de la casualitat, sinó d’una ben meditada reflexió prèvia. No t’ha estat fàcil fer la passa, i per fer-la has hagut d’invertir-hi molt de temps i diners.
Avui t’he vist per segona vegada, tot i que tu no te’n recordaves de mi. Ningú no et deia res, tu no deies res a ningú. Algú se t’ha atansat i t’ha dit algunes paraules. Tu has continuat la breu conversa, amb el teu accent tan peculiar. M’he ficat on no em demanaven, t’he dit algunes paraules i m’has somrigut. A partir d’aquí hem establert un diàleg permanent al llarg de tot lo dia. M’has explicat el teu què, què t’ha mogut a abandonar la teva terra, tan llunyana. He vist uns ulls humitejats per l’emoció mentre em parlaves de la teva família, d’aquell menudet de pocs mesos que et va robar el cor just que va néixer. M’has parlat del teu país, de la teva gent, de com esperau el “miracle” europeu! Miracles, dic? Si n’hi ha, que et siguin favorables i que et permetin reunir-te amb els teus. Que tenguis molta de sort!
;-)
posted by nacoca | dilluns, de maig 23, 2005
2 Comments:
El millor que li podia haver passat al nouvingut era poder viure bé a la seva casa de sempre però com el món ens empeny a moure n's li desitjo que per aquí el tractem amb la germanor que mereix tothom qui viu honestament.
Amb l'herència dels emigrants del sud a les espatlles, m'has fet pensar en aquella cançó d'en Serrat que feia: "Ja ni saps quant / fa que camines per ciutats llogades / arrossegant la sensació que a tot arreu sobraves".
Amb tot, tinc l'esperança que qualsevol emigrant entre nosaltres acabi, com el meu avi, dient: "Jo sóc català com qualsevol altre: nadie es de donde nace, sino de donde pace".
Que la vida ens somrigui a tots.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home