Sis anys sense tu

Sis anys sense tu. Un dimecres 14 de juny de fa sis anys abandonares la meva vida per sempre més. Sis anys en què t’he pensat alguna vegada, més d’una per ser exacta, tot i que el temps, ja se sap, ho cura tot, diuen. Te n’anares sense adonar-me’n, de peu a puntes, sense fer renou. No en vaig ser conscient fins al cap d’unes hores, tot i que la teva partida la sabia imminent.

Vespa fores amb mi. Vespres interminables de dolorós record. Vestigis de vestimentes esquinçades... No et diré pel teu nom real, et diré Felip... o Fèlix. Felicitat i tu éreu conceptes antagònics. La meva vida al teu costat no va ser un camí de roses, certament, em feres sofrir molt. Les hores, els dies, les setmanes amb tu se’m feien especialment feixugues. Feliç hauria estat si t’haguessis comportat de distinta manera, però, no, tu a la teva, i jo... a patir per la teva culpa! Felina va ser la teva astúcia. Sort que al cap dels anys algú m’avisà del teu procedir vers la meva persona. Què t’havia fet jo per merèixer aital càstig? Feia molts d’anys que anàvem plegats, tu i jo, calia fer-m’ho passar tan malament?

Han passat sis anys i afortunadament ja no en sé res. Ara ja no em fa mal, però avui m’ha calgut parlar-ne.