giragonsa

aquí comença la meva singladura per les sovint proceloses, sovint tranquil·les aigües del ciberoceà... que cada jornada de navegació prengui el rumb adequat i que em dugui a bon port... vols navegar amb mi?

Nom:
Ubicació: un racó de món, Països Catalans

Poques coses més a dir que encara no conegueu

dilluns, de maig 24, 2010

Tres en una

Tres en una, així va ser. Tres celebracions el mateix dia, que així ho paga: el casament dels pares i el bateig i la primera comunió dels fills, nin i nina. Tot va ser d’allò més especial, íntim–que no arribàvem a la dotzena de convidats–, senzill, sense gaires complicacions i molt emotiu. Els noviis, pletòrics i contents, rebien les salutacions dels qui ens havíem congregat en aquell petit tros de paradís on tot tenia el seu particular encant, i els nins, ben alegres i feliços. La música triada per a la cerimònia contribuí a crear una atmosfera molt especial. La matriarca de la família, esplèndida; i els padrins de bateig, satisfets amb aquests preciosos fillols.

Un poc més tard arrodonírem l’esdeveniment amb un bon sopar al qual seguí una petita passejada pels bells paratges d’aquell entorn privilegiat. Vàrem gaudir de la lluminositat dels estels i escoltàrem embadalits el so de la natura.

Realment dissabte passat va ser un dia molt especial que recordarem per estona. Felicitats a tots quatre.

Una besada molt grossa per a vosaltres, Dito, Fiti, Giro i Yoli. ;-)



dilluns, de maig 03, 2010

La desterrada


Sortim tard del pis. L’elàstica llargària de la vetlada ha escurçat considerablement les hores dedicades al déu Morfeu, i ara en patim les conseqüències. Amb pressa, berenam de cafè amb llet i uns bons croissants (les puntes per a mi), i al cap de no gaire estona ens disposam a emprendre camí cap a Sóller. És dissabte, gairebé a punt de migdia, i no hi ha manera que passi l’autobús. Agafam un taxi i ens plantam a l’estació del tren. Sort que ens han comprat ja els bitllets, així no cal passar pena d’haver de quedar a terra.

Falten uns minuts perquè soni el xiulet que doni el sus a la nostra passejada. Els companys de viatge són d’altres indrets. La parella de francesos: ella, amb cabell curt i uns encuriosits ulls que tot ho abasten; ell, petitó i barbut, observa el rebregat mapa que porta a la butxaca. La resta, anglesos i alemanys, observa embadalida la factura del vagó, construït de fusta i amb un encant que li confereix quelcom molt especial. Res a veure amb els altres trens que solquen la terra illenca: el de Sóller, gairebé centenari, és únic.

Comença el trajecte, abandonam la ciutat i ens dirigim a una preciosa vall situada a la Serra de Tramuntana, on arribam al cap d’una hora, prèvia parada al Mirador des Pujol d’en Banya per fer unes quantes fotos. Durant el recorregut passam per tretze túnels, un d’ells llarguíssim, i a mida que ens acostam al preciós poble que ens espera, situat a la costa nord-oest mallorquina, contemplam enfilalls d’oliveres, tarongers i llimoneres.

L’Ajuntament, la parròquia de Sant Bartomeu, cafès, botigues, bars, comerços... Avui hi ha mercat. Les paradetes se situen a la plaça. La gent mira i remira els productes que ofereixen els venedors, molts, provinents de llocs remots. Sentim una música. Ens hi atansam. Un grup “lolailo”, amb guitarres, caixa flamenca, cant i mamballetes, entretén els turistes i els nadius.

Al restaurant, com pertot arreu: insalata di stagione, sopa de pescado, salade au jambon, hors d´oeuvre, kartoffelsalat, zuccinicremesuppe, arroz a la cazuela, risotto di baccalà, pizza ai quattro formaggi, berenjenas rellenas, spanisches kartoffelomelett, gambas a la plancha, bar (loup de mer) en papillote, meerpolyp auf galicische art, poulet rôti aux pommes de terre, fresas con nata, zitronenkuchen, white coffee, ice-cream, cortado, succo di pera, orange juice...

Ja havent dinat, el tramvia fa camí cap al Port, situat a uns tres quilòmetres de Sóller. La platja d’en Repic, a mà esquerra, encara no acull els banyistes habituals. El dia és grisenc i qualque gota de pluja escadussera ens enteranyina els vidres de les ulleres. Ens passejam i xerram, del tot i del no-res, això sí, amb grata companyia. La música novament, els “lolailos” fan el seu repertori davant un ben poc participatiu auditori. Les barques de pesca ja han arribat a port. Embarcacions petites o grosses, algunes de les quals són ben venals: for sale, zu verkauffen, en venta...

La desterrada continua en la seva marginalitat. Fins quan? Serem a temps de veure-la ocupar el lloc que li pertoca i que mai no hauria d’haver perdut?

Una besada molt grossa! ;-)