giragonsa

aquí comença la meva singladura per les sovint proceloses, sovint tranquil·les aigües del ciberoceà... que cada jornada de navegació prengui el rumb adequat i que em dugui a bon port... vols navegar amb mi?

Nom:
Ubicació: un racó de món, Països Catalans

Poques coses més a dir que encara no conegueu

dissabte, de desembre 31, 2005

Cap d'any



En arribar aquestes dates
és hora de fer balanç,
i tots, menuts o més grans,
recordam ses coses grates.
Si algunes de més ingrates
ens han sortit a camí,
esperam un nou destí
que sigui més bo i millor...
Que es NOU ANY dugui claror
i alegria a tot veí!

Valgui aquesta dècima per felicitar-vos i desitjar-vos un any 2006 farcit de pau i tranquil·litat, embolcallat d’alegries i amorosit per la companyia dels éssers estimats.

PER MOLTS D’ANYS!


Una besada! ;-)

diumenge, de desembre 25, 2005

Nadal


Com cada any torna NADAL,
el rebem amb alegria
i recordam cada dia
que és molt més que un ritual.
És sentiment fraternal
que surt espontàniament,
que ens fa enyorar aquella gent
que se n’anà temps ençà...
Quan els tornam recordar
NADAL se’ns fa més present!

NADAL és obrir els ulls a un nou dia. Obrim els ulls a la vida, a cada instant, a cada color, a cada olor, a cada moment, a cada nova jornada perquè cada dia sigui NADAL!


Una besada! ;-)

dijous, de desembre 22, 2005

Salut tenguem...


“Salut tenguem...”, sentia a dir tal dia com avui quan era menuda. “Salut tenguem... si no és enguany serà l’any que ve”, repetien els grans any rere any. I pensava jo en la poca ambició que tenien, que es conformassin amb “salut” en comptes d’aspirar a treure la Grossa de Nadal! I és que quan la salut, en qualsevol dels seus aspectes, ens manca, tot ens manca. No tenim alegria, les forces ens abandonen, els ànims són lluny, no tenim ganes de fer res... Sobrevivim, sí, però no gaudim plenament de la vida. Anam passant, però no apreciam tot el que de bo ens ofereix el nostre pas pel món.

Avui, dia de la Grossa de Nadal, alguns hauran tengut la immensa sort de “tocar-ne de frescs”. D’altres, la majoria, continuaran amb la cançoneta de cada 22 de desembre: “salut tenguem, que no cansa!”

Una besada! ;-)

dimarts, de desembre 20, 2005

Gràcies, GRÀCIA...



No tenc paraules, encara no crec haver reaccionat totalment. Estic paint-ho encara. Feia temps que no em passava res de semblant, crec que mai de la vida, per altra banda. Estic contenta, satisfeta, emocionada. “Orgullosament humil”, com diria en Pavlovsky, vaig pujar els escalons fins a l’escenari. Allà, quatre persones em somrigueren i em donaren la mà. “Enhorabona”, em digueren. “Moltes de gràcies”, vaig dir jo. I avui, passades més de 72 hores, el somriure continua il·luminant-me el rostre!

Una besada! ;-)

dijous, de desembre 08, 2005

Veus il·lusionades...



No tenc paraules, la veritat! Qui ens ho havia de dir fa tres setmanes, quan vàrem posar fil a l’agulla i ens reunírem per posar en marxa aquest projecte coral, eh! De la mitja dotzena escassa del primer dia passàrem a dotzena llarga. Avui, amb tres assajos més, hem començat el nostre camí. Com m’hagués agradat poder ser amb vosaltres!... però ja ho sabem, en anar a compte d’altri de vegades les coses no són com un voldria, oi? Sigui com sigui, la cosa ha sortit de meravella! Enhorabona!

Moltes de gràcies a na Xesca. Sense ella “l’invent” no hagués pogut sortir a la llum d’aquesta forma. Gràcies per la seva paciència, pels seus suggeriments, per les seves recomanacions i pels seus doctes consells.

Una besada a tots vosaltres i... ENDAVANT, que això ja no té aturador!

;-)