Neu...

"Any de neu, any de Déu, però que no caigui a lo meu", diu la dita, i si ho diu la dita deu ser cert, que la saviesa popular no s'equivoca, no en mancaria d'altra!

L'onada de fred siberià que ens ha envoltat, i que encara no ens ha deixat de moment, ha estat tot un esdeveniment a què no ens hem acabat encara d'acostumar per les meves latituds. Ha constituït tota una novetat. Ningú no ha parlat de res més. Cap altra cosa no ha estat el centre de les converses: al carrer, al bar, a l'autobús, a la feina, a l'escola, a la botiga, a la hipermegegaextrasupergran superfície... Tothom ha estat d'acord, si més no per una vegada. Les acalorades discussions del tot i del no-res, les numantines disquisicions sobre futbol, política o afers socials (llegiu aquí els darrers titulars de les revistes de la sístole i la diàstole, vulgarment anomenades "del cor", per escurçar!, o els molt interessants (?) programes de telegrolleria) han donat pas als comentaris sobre el temps. Com per art d'encanteri ens hem convertit en meteoròlegs aficionats. Amb un esclafit de dits hem pujat de categoria, convençuts del "ja t'ho havia dit, jo, que faria neu!"... La predicció s'ha fet realitat. Enhorabona a l'endevinador. And the winner is...

Sí, per infreqüent ens ha meravellat, que com se sol dir "ni els més vells se'n recorden d'un fet com aquest". Bé, tampoc no és que l'Illa s'hagi quedat més aïllada que de costum, però no és menys cert que com a mínim hem estat els "protes" dels telenotícies del continent. Digau-me exagerada, si ho voleu, però què voleu que us digui? Les flòbies de neu tot acaronant-te, un insòlit mantell de blancor al teu voltant, l'arena de la platja convertida en improvisada pista de patinatge, les fulles dels arbres tot pentinant-se la blanca cabellera, el brollador de Lluc tot glaçat, la preciosa estampa de la neu des del cap curull de les muntanyes fins ben mitjan lloc, noves i esplèndides imatges per conservar a la retina...

"Neu", un mot massa curt per a tanta bellesa!

Festes passades, coques menjades...

Les festes de Ciutat han arribat a la seva fi. Sant Sebastià podrà descansar tranquil durant una llarga temporada, fins que hi tornem. Han estat dies d’intensos decibels a les places, amb la música dels grups més heterogenis; de teatre, amb grans professionals de l’escena o no tant; de demostracions eqüestres; de beneïdes d’animals (irracionals, en principi!); d'un renouer aiguafoc (focs artificials amollats des de la badia) que trenca els timpans de qui gosa contemplar-lo a prop; de cercaviles, amb gegants venguts d’arreu de l’Illa i de l’altra riba del Mirall; de correfocs, amb dimonis i elements del bestiari nostrat; de Premis literaris bífids (perdó, volia dir “bilingües”, o això crec!), no exempts de polèmica; dels sons de bandes de música; de visites guiades al castell que vetla Ciutat des de dalt d’un puig; de foguerons; d’olor de fum; de torradissa del nostre embotit més preuat i conegut; de passejades pels carrers estrets i humits de la part antiga; de torres humanes que a manera de castell s’enfilen vers l’altura; de misses de tres i altar fumat; d’exposicions de pintura o de fotografia; de rialles a manera d’experiència lúdica i com a forma d’expressió emocional; de maratons fotogràfiques; de concerts orquestrals...

Sí, les festes han acabat, però no la vida i l'activitat d'aquest tros de món del qual, per sort o per desgràcia, faig part i on pag els meus imposts. No malinterpreteu les meves paraules. Ciutat m'agrada, no la necessit més gran, per mi ja m'està bé! Animau-vos a visitar-la, perquè hi trobareu tot això:


CIUTAT DE MALLORCA

A ntigor mediterrània,
B es de mar i salabror,
C astell de bella faiçó,
D iàfana miscel•lània.
E sperança, honestedat,
F idel a la seva història,
G arlanda feta memòria,
H ospitalària ciutat.
I dentitat catalana,
J oglaresc divertiment,
K romyoûssa, l'illa al vent,
L lengua comuna, germana.
M irall, bressol de cultura,
N avegants i pescadors,
O riflama, pensadors,
P luja d'estels, foc, natura.
Q uatre gats dalt la teulada
R amon Llull del cel vigila,
S arment que ben alt s'enfila,
T any novell de bona anyada.
U nivers que ens embolcalla,
V ibrant so d'un flabiol,
W agnerià raig de sol,
X eremia, toc de gralla.
Y in-yang, solemne troballa,
Z odiacal tornasol.

Sant Antoni, la festa més arrelada

Sant Antoni de Viana, de gener, d'Egipte o dels animals... Diferents noms per designar un dels sants més populars de les nostres contrades. La festa més arrelada de la nostra pagesia, probablement, i la més extesa per tot el territori de parla catalana, a més de ser celebrada en molts d'altres indrets de la Mediterrània.

La festa del foc. El fogueró, les flames... Espires que alcen el vol tot posant petits punts de llum en la negror de la nit, en la foscúria del cel de gener. Brases, caliu que amoroseix els productes de la matança del porc, tan presents a l'hivern des de temps immemorial. Fa un vinet? Alcem el tassó, brindem perquè l'any que ve no n'hi falti cap, que serà bon senyal... Les cançons, gloses de picat, combats de glosadors en què cadascun pretén trepitjar el terreny de l'altre amb el seu enginy, la seva ironia, el seu humor, la seva crítica... Tots plegats, petits i grans, fent festa, ballant, units i amb un sol crit: VISCA SANT ANTONI!

"Sa festa ja és arribada:
SANT ANTONI, tan nostrat,
protector de tot ramat
i de tot peix i llocada.
Una data assenyalada
al voltant d'un fogueró,
glosat, ximbomba, cançó,
caliu de néts i padrins...
uns costums ben mallorquins
que ens vénen de l'avior."


PER MOLTS D'ANYS!

Sant Antoni, patró des bestiar

Sant Antoni és arribat
i tot Mallorca fa festa,
amb sa cara ben xalesta
vos remet aquest glosat.

Dia desset de gener
honorarem un gran sant;
amb ximbombes, balls i cant
bona revetla hem de fer.

És un sant ben camperol
que vetla ses nostres vides,
quan facin ses beneïdes
hi anirem tots en estol.

Com que, ell, és sant patró
de tot allò que camina
és sa millor medecina
sa santa protecció.

De tot ca, cavall i moix
sol tenir una gran cura,
i dets.. “humans”, per ventura,
que més d’un sol ‘nar ben coix!

I és que en es nostro... “jardí”,
dins sa nostra societat,
tenim de tot, veritat:
cabrum, remugants, porcí...

Qualque “puça” també hi ha,
i paparres, polls i xinxes,
i nostra llengua fan trinxes...
que no la saben parlar.

Escorpins, cuques de llum,
llimacs, aranyes i mosques
que voltegen a les fosques
i en lloc de llum donen “fum”.

“Talladors de bacallà”,
“besugs”, “taurons” i pagells,
i es que es lleven es... “sorells”
quan s’han cansat de “xuclar”

N’hi ha que tot fent “s’anguila”
mengen i beuen de franc
i després fan com es cranc...
vaja vida més tranquil•la!

I podem continuar
aquesta “faunicultura”:
marietes, una fura...
també en tenim, és ben clar.

Ocells de mala volada,
àguiles i rossinyols,
un bon grapat de mussols
que fan callar sa llocada.

Un gall i qualque... “gallina”,
estruços, VOLTORs, pingüins,
gamarussos... tots ben fins
i pentinats de “gomina”.

Tres lloros, qualque “capó”,
una cotorra, un cucut,
un falciot, un PuPut,
un faisà i un “reietó”...

Qualque “camell”, un cangur,
coales i una guineu,
que a “sa poltrona” s’asseu...
i no el molesta ningú!

Un ase, una somera,
un lleó, un catxalot,
un hàmster i... un coiot
un liró i alguna llebre.

De goril•les i guepards
en trobareu tracalada,
també una rata-pinyada,
marmotes i lleopards.

I també hi veureu mastins,
qualque anyell, porcs i senglars,
un cabró i un bon mardà
i un grapat de ratolins.

Pes pics que fiquen sa “gamba”
semblen com un calamar,
tantes potes per vetlar...
ja ha de ser qüestió de xamba!

I aquí fineix sa glosada,
és hora de s’ull clucar...
MOLTS D’ANYS vos vull desitjar
amb tan grossa animalada!

Som-hi!

Acabades les vacances nadalenques torna a ser hora de posar-se les piles i de reprendre les activitats que ens donen "el nostre pa de cada dia" (i la sobrassada, que pa tot sol és poca cosa!). És el moment de portar a la realitat els propòsits que ens vàrem fer per Cap d'Any. No permetem que l'agenda, curulla de futurs per estrenar, ens hagi de retreure dia 31 de desembre que no hem fet ni la meitat de les coses que havíem previst. No ens ho perdonaria, ella... ni nosaltres, al cap i a la fi! Som-hi?

El millor dels regals...

A pocs dies de començar el nou any un amic em va demanar què m'havien de portar els Reis (els Màgics, s'entén!). Jo, amb tota la sinceritat del món, li vaig respondre que no tenia intenció d'escriure'ls cap carta, perquè durant tot l'any ja m'havien portat molt bons regals. Cap de material, ans al contrari... cap cotxe nou, cap nova casa, cap apartament en primera línia, cap refugi a la muntanya, sinó el millor dels regals que pot rebre algú: una nova feina, salut i unes renovellades ganes de viure i de compartir el que som, el que tenc, amb les persones que fan part de la meva existència, família, amistats de tota la vida, antigues amistats retrobades, nous amics (vertaderes troballes, certament!), companys, coneguts...

Avui, tot repassant mentalment el meu 2004 puc dir amb total convicció que el balanç no pot ser més positiu. Gràcies a tots els que ho heu fet possible.

Un nou any, una nova llum, una nova claror...

Un nou any ha arribat, sense fer renou, a poc a poc, de peu a puntes, discretament, però amb tota la seva plenitud. Aquí el tenim, en atenta espera al nou dia, a cada despertar, a cada moviment amb què obrim els ulls cada matí perquè una embosta d'una llum diàfana i resplendent ens amari, novament, com sempre ha estat al llarg del temps, de claror i de la calidesa del sol en bon punt de migdia.

Contemplarem la celístia, l'infinit. Ens hi abeurarem de colors d'horitzó amb la mirada. Quiets, possiblement sense pronunciar cap paraula, concentrats en un somni, una idea, un record... I amb un gest de complaença, tot sentint-nos part del món, donarem gràcies perquè encetarem una nova etapa, una nova jornada de camí cap a la nostra Ítaca particular, tan lluny, tan a l'abast.

Esper que aquest any tot just estrenat sigui per a tu la renaixença de la teva immensa llum interior.

fent proves, res més que això

proves i no res més