DE LLIBRES I DE ROSES

Diada de Sant Jordi-2005

Sant Jordi torna a ser aquí, com cada any, puntual a la cita. Sant Jordi, 23 d'abril, dia en què, en paraules d'una cantant d'excepció, la gran Martirio, "els llibres es casen amb les roses".


Llibres i roses, una magnífica combinació. Els llibres, fonaments del pensament. Lectura, entreteniment, fantasia, imaginació. Diu algú molt estimat que "el verb llegir no admet l'imperatiu". Deu tenir tota la raó, que d'aquestes coses (i de tantes altres) en sap molt. Que no cal començar un llibre pel principi, que hi ha la possibilitat de fer-hi petites incursions, petites ullades ençà i enllà... i fins i tot gaudir de la llibertat de no-llegir.


Hi ha qui ha deixat els llibres, ha abandonat els estudis i ha optat per enfilar ses petjades per un altre cantó. Hi ha qui, per les juguesques el destí, ha posat una cosa en el llibre dels perduts, tot donant-la per perduda o per incobrable. N'hi ha que volen fer un llibre nou, tot canviant de vida, de conducta. Antigament hi havia qui era de llibre verd, de costum, de rúbrica. Procurem no posar ningú en el llibre verd, no li tenguem mala voluntat a ningú; ni tampoc en el llibre dels negres, no utilitzem la difamació. Que el nostre actuar no ens faci anar o estar en llibres de rei, encausats o processats. No ens fiquem en llibres de cavalleries, en coses inconvenients o perilloses. I recordem sempre que "llibre tancat no fa lletrat", que "llibre tancat, no trau cap trellat", que "llibres i vins, els més antics", que "de llibres i paraigües" o de "llibres i de gàbies no se'n tornen gaires".

Esper que passis aquest dia de Sant Jordi més fresc que una rosa, amb salut, ben eixerit i ple de sentit de l'humor; que quan passin els anys et conservis com una rosa en remull, malgrat els dies acumulats; que tenguis sempre una vitenca cara de rosa, jove i sana; que estiguis sempre sobre un llit de roses, en una situació molt plaent, deliciosa; que la teva vida sigui un camí de roses, sense entrebancs ni ensurts.

Diu el refranyer que "al color de rosa, l'amor s'hi posa". Canviem la nostra indumentària, alegrem-nos la vista i el cor, i posem un nou color a la nostra vida. "No hi ha rosa sense espines", ho sabem. La felicitat completa no existeix, res no és perfecte, però lluitem perquè així sigui. "Primer tot són roses i flors, després tot són penes i dolors". No vulguem fer cert aquest refrany. Molts o pocs, però ben avinguts, sense discòrdies de cap mena.

En el dia de Sant Jordi, t'he volgut regalar aquesta rosa... el llibre, l'any que ve!

Una besada i una forta abraçada.

Senyals de vida…

Han hagut de passar mesos, ben bé un any, perquè t’adonassis de la situació. Han hagut de passar mesos, ben bé un any, perquè t’adonassis que havies encetat una ruta equivocada. Han hagut de passar mesos, ben bé un any, perquè t’adonassis que, malgrat tot, el món encara gira i vol donar-te una segona (enèsima?) oportunitat. Han hagut de passar mesos, ben bé un any, perquè t’hagis decidit a donar senyals de vida.

He sentit la teva veu, entretallada per l’emoció, tot demanant-me perdó, pensant que no en voldria saber res més, de tu. He sentit la teva veu, la recordava clarament, no l’havia oblidada. Mentre parlàvem m’han vengut al cap imatges i records: les teves paraules, els teus gestos, la teva rialla, els moments compartits... No m’han fet mal, ans al contrari, els he rememorat amb un somriure, amb serenor, amb tranquil•litat...

Decidires passar pàgina. Vares creure que era el millor. Jo no encaixava en els teus plans. Vaig respectar la teva decisió. Ara, quan els teus plans de futur se n’han anat en orris, t’has recordat de mi, has recordat que existesc i que...

Avui al matí has donat senyals de vida. La meva resposta no s’ha fet esperar: aquí som, si m’has de menester.

I al castell, l'àngel...

És tradició “acabar-se ses panades” –i els robiols, els crespells i qualsevol altra especialitat de rebosteria pròpia d’aquesta saó pasqual– anant a l’ermita o santuari que des de dalt d’un puig o turó presideix la panoràmica de cada municipi. La data del “pancaritat” sol variar segons els pobles. Normalment té lloc “sa segona festa”, l’endemà de Pasqua, tot i que en alguns indrets es fa “sa tercera festa”, és a dir, ja dimarts. A Ciutat és costum que sigui el diumenge posterior, el “diumenge de l’Àngel”. Seguint el ritual iniciat fa anys i més anys l’escenari és el castell de Bellver i els seus oxigenats voltants. Activitats de tot tipus: jocs per als més petits, mostra dels diversos tallers de les associacions de veïnats, castellers, actuacions de diferents grups fent gaudir la gent amb una ballada popular (va de joooooootaaaaaaa...), paradetes solidàries... un bon ventall de possibilitats per passar un magnífic dia al castell.

El castell, de planta circular, majestuós; amb la torre de l’homenatge, vigilant la ciutat, la badia, tot fent-li una clucada d’ull a la mar, al mirall, esguardant l’altra riba. El castell... el castell... records d’una passejada en grata companyia, d’una mirada de complicitat, d’un gest de tendresa, de paraules curulles de sentiments. El castell, l’àngel, tu...