Feliç dia!

Una besada molt grossa! ;-)

Per molts d'anys!

Un nou any a l’esquena, una nova etapa del camí. A na Pilar, na Beatriu, en Tomeu, en Marc i tutti quanti que avui canvien de dígit, FELIÇ ANIVERSARI I PER MOLTS D’ANYS!

Una besada molt grossa! ;-)

Retrobament

Fa uns quants mesos vengueres a casa. Havia passat tant de temps des que ens havíem vist per darrera vegada que ja havíem perdut el compte dels fulls del calendari. Em vaig alegrar molt de veure’t. Tot i la grandíssima estona transcorreguda no ens va ser difícil tornar a agafar el fil de la nostra relació. Em demanares un cop de mà i te’l vaig oferir sense pensar-ho ni un minut. Quedàrem per veure’ns amb més assiduïtat.

Tots dos tenim la nostra vida organitzada, tots dos tenim les nostres ocupacions, els nostres quefers diaris. Som ben iguals en moltes coses, però ben diferents en tantes altres. La responsabilitat del deure professional ens fa estar sempre alerta, sempre investigant, en constant reciclatge, tot i que en àmbits diferents. La nostra filosofia vital és molt semblant. Tenim un sentit de l’humor similar. Ens agrada parlar, però també escoltar.

Ahir em vengueres a cercar a sortida de feina. Quan al matí et vaig proposar de sopar plegats la resposta no pogué ser més positiva, no debades ja feia dies que en parlàvem, però per alguna causa encara no havíem pogut quedar. Passejàrem una estona, parlàrem del tot i del no-res i anàrem a entaular-nos davant un bon sopar. Al llarg de tot el temps que ens regalàrem mútuament desgranàrem experiències viscudes, temptatives assolides, empreses duites a bon port, i també ens sortiren a l’encontre alguns tels esquinçats de l’ànima, arrabassats amb traïdoria en una edat massa jove per tenir per companya la solitud més pregona a partir de la separació física de la persona més estimada, àngel carregat de bonesa i ingent amor i amb un permanent somriure als llavis. Parlàrem del nostres perquès, de les nostres il·lusions, de les nostres pors, dels nostres anhels, de les nostres angoixes, de les nostres esperances, però sense deixar de banda en cap moment els records comuns, les vivències compartides, els moments que hem atresorat junts al llarg de més de vint anys de coneixença.

Tot sortint de sopar, vagarejàrem una estona més. Confidències volgudes, complicitat... les paraules ens acompanyaren fins a la porta de casa. Bona nit, que és tard i vol ploure. Fins demà.

Una besada molt grossa! ;-)