Gràcies, GRÀCIA...
No tenc paraules, encara no crec haver reaccionat totalment. Estic paint-ho encara. Feia temps que no em passava res de semblant, crec que mai de la vida, per altra banda. Estic contenta, satisfeta, emocionada. “Orgullosament humil”, com diria en Pavlovsky, vaig pujar els escalons fins a l’escenari. Allà, quatre persones em somrigueren i em donaren la mà. “Enhorabona”, em digueren. “Moltes de gràcies”, vaig dir jo. I avui, passades més de 72 hores, el somriure continua il·luminant-me el rostre!
Una besada! ;-)
posted by nacoca | dimarts, de desembre 20, 2005
5 Comments:
Ja ho vaig veure ja... moltíssimes felicitats -sempre em pilles en hores de col·le ;-)-.
Ai, Idril... va ser molt emocionant, xiqueta. M'hauria agradat que hi haguessis pogut ser, però mira... les coses són com són. En qualsevol cas em va agradar veure't in life i poder compartir aquells 5 preciosos minuts! ( o varen ser 6?) ;-)
Una besada! ;-)
Ei, i.net! Quina grata sorpresa! Moltíssimes de gràcies per la teva petjada. M'alegrarà molt que visitis aquest lloc.
Una besada i un somriure gros! :-))
Felicitats!
Gràcies, despi_na!
Una besada! ;-)
Publica un comentari a l'entrada
<< Home