giragonsa

aquí comença la meva singladura per les sovint proceloses, sovint tranquil·les aigües del ciberoceà... que cada jornada de navegació prengui el rumb adequat i que em dugui a bon port... vols navegar amb mi?

Nom:
Ubicació: un racó de món, Països Catalans

Poques coses més a dir que encara no conegueu

dimarts, de novembre 29, 2005

Speculum Musicale...


Durant quatre setmanes consecutives, cada diumenge a partir de despús-ahir, tendrem l’oportunitat d’endinsar-nos en un dels períodes musicals que més ens agraden i pel qual sentim quelcom molt especial i mal d'explicar: el barroc. Dins la programació del II Festival Speculum Musicale, l’auditori del Conservatori Superior de Música i Dansa de les Illes Balears serà l’escenari d’un seguit de concerts interpretats amb instruments històrics. El primer va ser preciós. Els violins primers, violins segons, violes, violoncels i contrabaix de l’Orquestra Barroca de Mallorca, dirigida pel concertino Barry Sargent, es donaren la mà per fer el Concert per a violoncel, de Luigi Boccherini. Un jove solista, Astushi Sakaï, donà vida a l’instrument amb una sonoritat coneguda, dolça i vellutada.

Tancant els ulls em vengué al cap la imatge del vendrellenc Pau Casals, amb el seu posat tranquil i enèrgic alhora, abraçant amorosament el seu inseparable violoncel per fer-ne sorgir una cascada de belles melodies bachianes. Continuà el concert amb l’actuació d’una jove i excepcional soprano que, amb una veu prodigiosa, interpretà, també de Luigi Boccherini, l’Stabat Mater.

En el mateix instant que Maia Planas començà a cantar es creà una atmosfera màgica al nostre voltant. Els meus amics i jo ens miràrem. No ens calgué fer cap comentari. Les nostres mirades es parlaren sense necessitat de dir cap paraula. Hi degué tenir a veure el nom del festival, potser? Speculum... Mirall...

Els propers concerts aniran a càrrec de l’Ensemble Leslie, amb obres de Boccherini, Mozart, Haydn i C.P.E. Bach; Roel Dieltens, amb obres per a violoncel barroc de Bach; Lola Casariego (mezzosoprano) i Rumiko Harada (fortepiano), amb obres de Boccherini, Haydn, Rossini i Brahms.

Sense música no hi ha vida, sense vida no hi ha música!

6 Comments:

Blogger Patrícia said...

Crec que el silenci, seria massa i massa dur...

dijous, de desembre 01, 2005  
Blogger nacoca said...

Ei, idril! Hi ha "silencis" que a la llarga són el reactiu necessari per posar-se les piles. I si són durs en algun moment, amb el temps i una canya poden possibilitar "nous" encontres amb persones estimades. I aquests són tan importants com els silencis còmplices de què parlava en el post.

Una besada! ;-)

dijous, de desembre 01, 2005  
Blogger Maite Fruitós said...

T'estic imaginant amb un somriure i les orelletes i el cor ben oberts gaudint de la màgia de la música...

Un somriure còmplice farcit d'harmonia :-))

diumenge, de desembre 04, 2005  
Blogger nacoca said...

Què t'he d'explicar que tu no sàpigues, estimada MYT? No cal que t'amagui el que sent per la música, ho saps prou. M'agrada perquè em fa riure, perquè m'emociona, perquè em fa plorar quan ho necessit ("neteja espiritual" o "catarsi lacrimal", que dic jo), perquè m'acompanya, perquè és present en molts de moments del meu dia a dia, perquè... perquè... perquè...

I fins i tot perquè "harmonia", tret de l'àmbit estrictament musical, és també... FLUÏDESA!

Una besada en to major! ;-)

diumenge, de desembre 04, 2005  
Blogger despi_na said...

I també l'"harmonia" que hi ha normalment entre les persones de bona voluntat.

Fins i tot quan l'harmonia musical va una mica coixa si alguns "cantaires" tenim bona voluntat però pocs coneixements de la tècnica (que ja ha passat algún cop oi?).

dimarts, de desembre 06, 2005  
Blogger nacoca said...

Sí, despi_na, de vegades la mancança de coneixements musicals es pot suplir perfectament amb voluntat i ganes de fer feina. I fins i tot així l'HARMONIA és possible!

Una besada!

dimecres, de desembre 07, 2005  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home