giragonsa

aquí comença la meva singladura per les sovint proceloses, sovint tranquil·les aigües del ciberoceà... que cada jornada de navegació prengui el rumb adequat i que em dugui a bon port... vols navegar amb mi?

Nom:
Ubicació: un racó de món, Països Catalans

Poques coses més a dir que encara no conegueu

dissabte, d’octubre 29, 2005

Llepolies típiques d'aquesta saó...


Després de la festa de “les verges”, de la qual ja us vaig parlar fa uns dies, sol ser habitual que els aparadors de les pastisseries i els forns apareguin plens de rosaris. Fets amb bombons, panellets de diferents sabors (ametla, coco, maduixa, cafè, llimona, xocolata...), trossets de carabassat... cada element se’ns presenta ben embolicat amb paper d’un color llampant. Solen ser un dolç regal per als més menuts de la casa. Bé siguin els rosaris més grans o més petits, la patena, de carabassat o de xocolata, que sol ser la més cercada, és d’una mida proporcional a la longitud total i amb una figureta –cromet amb el qual hem jugat de petits, ho recordau?– enganxada en el centre.

Tot i que d’un temps ençà proliferen per les nostres contrades festes en el més pur estil americà, vull pensar que les tradicionals, les que coneixem d’anys i panys, es mantendran per estona. Està molt i molt bé, això dels “haloweens”, però... i d’una bona “castanyada”, què me’n direu?

Castanyes, moniatos, panellets, a les Catalunyes; rosaris, a les Mallorques... elements indispensables per celebrar el dia de Tots Sants amb bon sabor de boca.

Una besada!

7 Comments:

Blogger despi_na said...

I tant!

La castanyada és una bona excusa per reunir-se unes persones que tenen "bon rotllo" entorn d'una taula.

diumenge, d’octubre 30, 2005  
Anonymous Anònim said...

Efectivament, despi_na! I demà, dilluns 31, participaré en una, la segona de la meva vida, amb la "colònia" d'amics catalans que viuen a Ciutat. Segur que ens ho passarem beníssim! T'hi apuntes? ;-)

Una besada!

diumenge, d’octubre 30, 2005  
Blogger despi_na said...

jajajja

Sí, m'hi apunto. Hi seré allà (físicament no però desitjant des d'aquí que tot vagi molt bé).

I segur que també hi seràn tots els altres que t'estimen des d'aquest costat del mirall.

diumenge, d’octubre 30, 2005  
Anonymous Anònim said...

No sé si són molts o pocs, però per si de cas comprarem uns quants quilos més de castanyes! (els panellets, cadascú els seus, au!... hahaha)...

;-)

diumenge, d’octubre 30, 2005  
Anonymous Anònim said...

...anònim? aisenyor! ;-)

diumenge, d’octubre 30, 2005  
Anonymous Anònim said...

Ais una ressaca de por amb tants moniatos, panellets i castanyes ;-))))
Ara a descansar una mica les tripes esperant els torrons de xixona, no?
(Alguna altra llepolia debeu tenir a l'altre costat del Mirall, per arribar al Nadal, no?)
Una besada

dimecres, de novembre 02, 2005  
Anonymous Anònim said...

Hola, llepolia,

Bé, tampoc no et pensis que ens vàrem atipar pantagruèlicament, que vàrem fer una bondassa immensa! De castanyes, algunes; de panellets, també alguns; de moniatos, cap, per tant no en vaig poder trobar el "Chi" (si ets tu, ja m'entens! ;-)); una mica de moscatell...

A l'Illa, els panellets els consumim per Nadal, especialment, quan no fan part dels rosaris (en dates properes a Tots Sants), no tenim el costum de menjar-ne. Ara bé, per Nadal... ja és tota una altra història! De la resta de menges típiques nadalenques en tendreu deguda informació a través d'un post gastronòmico-merrychristmas-fumfumfum!

;-)

Una besada!

dimecres, de novembre 02, 2005  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home