Ball de bot...

Després d’anys i panys sense posar-m’hi, divendres va tocar! Bé, això d’anys i panys és una exageració, que quan he anat a alguna ballada els peus han començat a bellugar-se amb la primera nota i en poc temps m’hi he posat.

Diuen que això del ball de bot és com anar amb bici, que no es perd, que és qüestió de pràctica i que en un tres i no res ja n’has reprès el fil. Efectivament, és així. Quan en vaig començar a aprendre, deu fer ja una quinzena d’anys, no ho vaig trobar especialment difícil, que tot és agafar-ho bé de bon començament perquè no se t’oblidi mai més de la vida. I com que vaig tenir-ne uns bons mestres, en Joan i en Felip, la cosa va anar la mar de bé. Per això, al cap dels anys és tornar a posar fil a l’agulla i... endavant!

A les ballades hi trobam balladors i balladores vitencs, que fan boleros, jotes, fandangos i mateixes. Per a qui no hagi anat mai a cap ballada popular i sigui de l’altra riba del Mirall, li recoman que estigui a l’aguait de la programació del CAT, a Gràcia, que de tant en tant hi sonen grups illencs de música tradicional i hi ha balladors que s’hi apunten. A més, cada any s’esdevé una festa ja tradicional el darrer cap de setmana de gener, “Sant Antoni a Gràcia”, entre les places de la Virreina i del Diamant.

Molts són els grups que s’han dedicat a la música tradicional al llarg del temps. Alguns encara sonen regularment en moltes de places, d’altres han passat a millor vida. Entre tots han fet que el ball popular, pagès, tradicional o de bot, com es coneix ara, hagi passat de la fossilització més pregona (pensem en els típics i tòpics “Coros y Danzas de la...” ecs!) a ser un divertiment obert a tothom, present en moltes de festes populars, sense necessitat d’un vestuari concret, i amb un únic requisit: ganes de fer festa tots plegats.

Bé, ja ho sabeu, si hi voleu venir, cada divendres de 5 a 7... a ballar!