giragonsa

aquí comença la meva singladura per les sovint proceloses, sovint tranquil·les aigües del ciberoceà... que cada jornada de navegació prengui el rumb adequat i que em dugui a bon port... vols navegar amb mi?

Nom:
Ubicació: un racó de món, Països Catalans

Poques coses més a dir que encara no conegueu

dissabte, de setembre 17, 2005

Canvi de feina...

*
En començar la setmana canviaré de feina, dins el meu àmbit de sempre, com ja podeu imaginar, però en un altre lloc, amb uns altres companys i adreçada a un altre tipus de persones. Em fa il•lusió. Encara no sé ben bé en què consistirà, però segur que m’hi faré en un tres i no res. Tenc ganes que sigui dilluns!

Una besada!
;-)

6 Comments:

Blogger Maite Fruitós said...

Aquesta il.lusió que emanes, segur que t'aporta bonics i enriquidors moments en aquesta nova feina. Felicitats i ....a brillarrrrr ;-))

dissabte, de setembre 17, 2005  
Anonymous Anònim said...

Sí, Myt, d'això es tracta, de brillar amb més força que mai. No sempre és fàcil aconseguir les coses, com tots sabem. No podem oblidar que tot s'aconsegueix amb feina i esforç, i amb aquest esperit de lluita ens hi hem de posar, que res no ens és donat.

Ah, per cert, Myt, un dia em digueren d'una cargolina que...

Una besada!
;-)

dissabte, de setembre 17, 2005  
Blogger despi_na said...

El que tradicionalment es duia el primer dia de classe;

plumier amb...
goma "milán"
llàpiç de fusta de "cedro"
colors "alpino"

Tot amb les seves olors que mai oblidarem.

Que vagi molt bé!.

dissabte, de setembre 17, 2005  
Anonymous Anònim said...

Hola, despi_na,

Bé, plumier amb goma "milán", llapis de fusta "cedro" i colors "alpino", no és el que hauré de menester. Amb un simple bolígraf vermell faré la meva feina!

Una besada!
;-)

diumenge, de setembre 18, 2005  
Blogger despi_na said...

jajajaja

diumenge, de setembre 18, 2005  
Anonymous Anònim said...

Sagrantana estimada,
La veritat és que el teu comentari m'ha deixat un tant preocupada (no diré "un molt", perquè tampoc no cal exagerar, oi?). Sé que el món és ple d'envejosos, i pel que es veu tu no n'ets l'excepció. Si tenguessis dos dits de seny no se t'hauria ocorregut ni tan sols pensar el que has pensat... o millor dit, tal vegada hauries pensat prèviament el que havies de dir! Com se t'acud comparar-me amb un flequer o amb un perruquer? C'est pas possible!... entre d'altres coses perquè ni sé fer pa ni sé tallar els cabells com ho feia na Rita la pentinadora!
Ah, i si vols res de mi parla amb la meva advocada!

( Nota de nacoca: Tot el que has llegit aquí, estimada Sagrantana, ha estat producte de la teva imaginació... Aquest meu comentari s'autodestruirà en quinze segons... 15-14-13-12... )

Una besada! ;-)

dimarts, de setembre 20, 2005  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home