Qui dies passa, anys empeny...
*
“Qui dies passa, anys empeny”, diu la dita. La teva és una lluita desigual, tanmateix ja sabem qui la guanyarà, finalment. Vius (sobrevius, més aviat) en un món silenciós i absent, amb la mirada perduda en un punt qualsevol de l’habitació, amb les forces afeblides pel pas del dia a dia, patint i consumint-te, apagant-te com una espelmeta. Físicament hi ets, els teus pensaments, però, són lluny...
“Qui dies passa, anys empeny”, diu la dita. La teva és una lluita desigual, tanmateix ja sabem qui la guanyarà, finalment. Vius (sobrevius, més aviat) en un món silenciós i absent, amb la mirada perduda en un punt qualsevol de l’habitació, amb les forces afeblides pel pas del dia a dia, patint i consumint-te, apagant-te com una espelmeta. Físicament hi ets, els teus pensaments, però, són lluny...
posted by nacoca | dimecres, de setembre 14, 2005
2 Comments:
Seguim passant per aquí a fer una mica de companyia.
Ja descanseu quan podeu?.
Una abraçada.
Hola, despi_na,
Sí, la veritat és que quan són colleta va molt bé per poder turnar-se.
Una besada!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home