giragonsa

aquí comença la meva singladura per les sovint proceloses, sovint tranquil·les aigües del ciberoceà... que cada jornada de navegació prengui el rumb adequat i que em dugui a bon port... vols navegar amb mi?

Nom:
Ubicació: un racó de món, Països Catalans

Poques coses més a dir que encara no conegueu

dilluns, de juliol 04, 2005

La cara amable de la lluna...

*
Aquestes nits estiuenques m’agrada contemplar la lluna. Majestuosa, imponent, “la vigilant nocturna que canvia de forma per despistar” (gràcies pel préstec, T.), ens esguarda des del cel estant i ens regala la seva energia.

Diuen els entesos en la matèria que el nostre satèl•lit influeix poderosament sobre tot el que ens envolta, sobretot animals i plantes, tant en el seu naixement com en el seu creixement. Els conradors ho saben prou, i les diferents fases de la lluna els indiquen l’hora de fer la sembra de cada planta.

Na Selene exerceix alhora de “dona del temps”: si fa “rotlo”, ben rodó, senyal que ha de ploure en poc temps; si no acaba de ser-ho, senyal de vent.

La lluna és protagonista de cançonetes infantils que sovint hem cantat:

“La lluna, la bruna,
vestida de dol,
sa mare la crida,
son pare no ho vol.

La lluna, la bruna
i el sol mariner,
son pare la crida,
sa mare també.”

És punt de referència per saber si el que està per néixer serà nin o nina, i igualment és inesgotable font d’inspiració per a músics i poetes.

Ahir vaig parlar amb la lluna. La vaig trobar molt maca. Em va explicar el seu què, i jo li vaig explicar el meu. Em va mostrar la seva cara més amable, tot i que dubt, a hores d’ara, que en tengui gaires més, de cares. Era allà, tot esperant-me, ja hi era quan jo vaig arribar. Em va agradar conèixer-la una mica més. Tenim moltes de coses en comú, la lluna i jo...

I qui no ho cregui, que ho vagi a cercar!
;-)

7 Comments:

Anonymous Anònim said...

Els cocarroiets són bons tant si la lluna minva com si creix com si és plena o nova. Bones panses.

dilluns, de juliol 04, 2005  
Anonymous Anònim said...

Ai, ai, anònim! Que ets qui crec que ets?

Una besada! ;-)

dilluns, de juliol 04, 2005  
Anonymous Anònim said...

"Crep de lluna"

Color de confitura de taronja,
com una crep vigilant l’infinit,
jugues a bistri amb mi i et fons, esponja,
tot just en badallar el dematí.
Amb l’hàbit endolat de la nit monja,
has estat lluna amiga per a mi.


Un petó

dimarts, de juliol 05, 2005  
Anonymous Anònim said...

Hola, pèlag estimat!

Si la lluna fos un gran pastís, de què tendria gust? De confitura de taronja? De gelat d'avellana?
De maduixes amb nata? De xocolata amb llet? De crema catalana?

O potser tendria el sabor i la frescor d'un sorbet de llimona amb vodka? Je ne le sais pas, mon "CORONEL"! :-)

Una besada!
;-)

dimarts, de juliol 05, 2005  
Anonymous Anònim said...

El primer comentari, el dels cocarrois, és de Lkm. Va sortir anònim, però havia de sortir amb aquest nick. Coses de les tecles.

dimarts, de juliol 05, 2005  
Anonymous Anònim said...

Uei, Lkm.

Sí, això em pensava! No podia ser de ningú més!

Per cert, quan la segona infusió?

Una besada!
;-)

dimarts, de juliol 05, 2005  
Blogger Patrícia said...

La lluna, la pruna
vestida de dol
son pare la crida
sa mare no vol

Se'n va a la plaça
i compra un meló
se'n va a l'era
i tirà el peçó.

dijous, de juliol 07, 2005  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home