La cara amable de la lluna...
*
Aquestes nits estiuenques m’agrada contemplar la lluna. Majestuosa, imponent, “la vigilant nocturna que canvia de forma per despistar” (gràcies pel préstec, T.), ens esguarda des del cel estant i ens regala la seva energia.
Diuen els entesos en la matèria que el nostre satèl•lit influeix poderosament sobre tot el que ens envolta, sobretot animals i plantes, tant en el seu naixement com en el seu creixement. Els conradors ho saben prou, i les diferents fases de la lluna els indiquen l’hora de fer la sembra de cada planta.
Na Selene exerceix alhora de “dona del temps”: si fa “rotlo”, ben rodó, senyal que ha de ploure en poc temps; si no acaba de ser-ho, senyal de vent.
La lluna és protagonista de cançonetes infantils que sovint hem cantat:
“La lluna, la bruna,
vestida de dol,
sa mare la crida,
son pare no ho vol.
La lluna, la bruna
i el sol mariner,
son pare la crida,
sa mare també.”
És punt de referència per saber si el que està per néixer serà nin o nina, i igualment és inesgotable font d’inspiració per a músics i poetes.
Ahir vaig parlar amb la lluna. La vaig trobar molt maca. Em va explicar el seu què, i jo li vaig explicar el meu. Em va mostrar la seva cara més amable, tot i que dubt, a hores d’ara, que en tengui gaires més, de cares. Era allà, tot esperant-me, ja hi era quan jo vaig arribar. Em va agradar conèixer-la una mica més. Tenim moltes de coses en comú, la lluna i jo...
I qui no ho cregui, que ho vagi a cercar!
;-)
Aquestes nits estiuenques m’agrada contemplar la lluna. Majestuosa, imponent, “la vigilant nocturna que canvia de forma per despistar” (gràcies pel préstec, T.), ens esguarda des del cel estant i ens regala la seva energia.
Diuen els entesos en la matèria que el nostre satèl•lit influeix poderosament sobre tot el que ens envolta, sobretot animals i plantes, tant en el seu naixement com en el seu creixement. Els conradors ho saben prou, i les diferents fases de la lluna els indiquen l’hora de fer la sembra de cada planta.
Na Selene exerceix alhora de “dona del temps”: si fa “rotlo”, ben rodó, senyal que ha de ploure en poc temps; si no acaba de ser-ho, senyal de vent.
La lluna és protagonista de cançonetes infantils que sovint hem cantat:
“La lluna, la bruna,
vestida de dol,
sa mare la crida,
son pare no ho vol.
La lluna, la bruna
i el sol mariner,
son pare la crida,
sa mare també.”
És punt de referència per saber si el que està per néixer serà nin o nina, i igualment és inesgotable font d’inspiració per a músics i poetes.
Ahir vaig parlar amb la lluna. La vaig trobar molt maca. Em va explicar el seu què, i jo li vaig explicar el meu. Em va mostrar la seva cara més amable, tot i que dubt, a hores d’ara, que en tengui gaires més, de cares. Era allà, tot esperant-me, ja hi era quan jo vaig arribar. Em va agradar conèixer-la una mica més. Tenim moltes de coses en comú, la lluna i jo...
I qui no ho cregui, que ho vagi a cercar!
;-)
7 Comments:
Els cocarroiets són bons tant si la lluna minva com si creix com si és plena o nova. Bones panses.
Ai, ai, anònim! Que ets qui crec que ets?
Una besada! ;-)
"Crep de lluna"
Color de confitura de taronja,
com una crep vigilant l’infinit,
jugues a bistri amb mi i et fons, esponja,
tot just en badallar el dematí.
Amb l’hàbit endolat de la nit monja,
has estat lluna amiga per a mi.
Un petó
Hola, pèlag estimat!
Si la lluna fos un gran pastís, de què tendria gust? De confitura de taronja? De gelat d'avellana?
De maduixes amb nata? De xocolata amb llet? De crema catalana?
O potser tendria el sabor i la frescor d'un sorbet de llimona amb vodka? Je ne le sais pas, mon "CORONEL"! :-)
Una besada!
;-)
El primer comentari, el dels cocarrois, és de Lkm. Va sortir anònim, però havia de sortir amb aquest nick. Coses de les tecles.
Uei, Lkm.
Sí, això em pensava! No podia ser de ningú més!
Per cert, quan la segona infusió?
Una besada!
;-)
La lluna, la pruna
vestida de dol
son pare la crida
sa mare no vol
Se'n va a la plaça
i compra un meló
se'n va a l'era
i tirà el peçó.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home