giragonsa

aquí comença la meva singladura per les sovint proceloses, sovint tranquil·les aigües del ciberoceà... que cada jornada de navegació prengui el rumb adequat i que em dugui a bon port... vols navegar amb mi?

Nom:
Ubicació: un racó de món, Països Catalans

Poques coses més a dir que encara no conegueu

dijous, de juny 30, 2005

Les lliçons dels més menuts...

*
“Només els infants i els bojos s’atreviren a dir la veritat”...

Aquesta frase pertany al conte “El vestit nou de l’Emperador”. Supòs que tots l’heu llegit alguna vegada, i en recordau l’argument. Dos polissardos sense ofici ni benefici es fan passar per sastres, i es pacten per enganyar el sobirà d’un reialme tot fent-li creure que li confeccionaran el vestit més preciós que cap rei hagi portat mai sobre la capa de la terra. Que si fils d’or, que si brillants, que si naps, que si cols... I una particularitat: només podran veure aquella meravellosa roba els més intel•ligents del regne. Ningú no gosa dir res, no poden dir la veritat: els prendran per beneits! Això, no obstant, no espanta els menuts, ni els bojos: ells sí que la diuen, NO HI HA RES A VEURE, no hi ha roba al teler!

Ahir m’explicaren un fet esdevingut al matí. Una nina, menuda en edat però molt gran en saviesa, es va enfrontar a tot un senyor equip de professionals, molt conegut i reconegut en el sector. Va ser la més valenta de tots els presents en dir en veu alta el que cap d’ells no s’atrevia a dir. Va posar els punts sobre les “is”, va raonar el seu posicionament com una dona, als seus pocs anys. Va fer adonar a aquells “professionals del tema” que no en tenien ni la més remota idea, que les seves idees no acabaven de rutllar i que necessitaven dels savis consells de la meva petita amiga.

Ella es va atrevir a dir la veritat!

Una besada, S.
;-)

4 Comments:

Anonymous Anònim said...

i quan vols tocar l'anima, ho fas de ple, i entre la menuda i l'amistat la meva es mostra orgullosa de tenir-vos. un petó amiga meva.

divendres, de juliol 01, 2005  
Blogger despi_na said...

Tantes vegades es fan normatives per organitzar la vida dels infants (que haurien d'esdevenir adults sans sense odis) i no comptem per res amb ells oi?

divendres, de juliol 01, 2005  
Anonymous Anònim said...

Encontrei un Anjo no meu caminho
que me ilumino so de ver aquelles
olhos e o rostro de ternura.
Que sensaçao tan transparente e
linda.Justo na quelle momento
que eu mas precisava.
Sim minha linda amiga,sim voçe
que me feiz sentir que a minha
alma volto a ter todas as cores
do arco iris e me senti paz no
meu coraçao.Obrigado por todas
essas sensaçao querida amiga
só voçe unica e angelical.
E dificil explicar mas facil
de sentir.E esse anjo é voçe.
Con toda a hulmidade.
tua amiga eternalmente agradecida
Mary

divendres, d’octubre 21, 2005  
Anonymous Anònim said...

Mary, nineta!

Carai, m'has fet emocionar! Bé, això que sigui un àngel (un anjo) no ho tenc tan clar com tu, però gràcies igualment!

Sí, el dia que ens vàrem trobar vaig intuir que les coses no rutllaven d'allò més i vaig intentar contribuir una mica perquè te trobassis millor. Esper haver-ho aconseguit mínimament.

UN BEIJO, MARY!
;-)

diumenge, d’octubre 23, 2005  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home