giragonsa

aquí comença la meva singladura per les sovint proceloses, sovint tranquil·les aigües del ciberoceà... que cada jornada de navegació prengui el rumb adequat i que em dugui a bon port... vols navegar amb mi?

Nom:
Ubicació: un racó de món, Països Catalans

Poques coses més a dir que encara no conegueu

dijous, de juny 16, 2005

Dos anys enrere...

*
Com passa el temps! Si sembla que va ser ahir mateix i aquests dies ja fa dos anys! El temps vola, certament.

Ulls atònits, somriure immens, cor bategant... Records que mai no s’esborraran de la memòria... Ai, 10 MEU!

Serenament, com ha de ser... una besada enorme!
;-)

2 Comments:

Anonymous Anònim said...

"Entre til·lers i plàtans"
“…y fragmentos de onsciencias
de ahora y de ayer.” (Rubén Darío)

M’hauria agradat –entre llàgrima
i llàgrima– asseure’m
al teu costat, just
on t’arreceren els galzerans,
vora l’ombra dels til·lers.
Hauríem demanat, entre somriures,
una ampolla plena,
amb regust de color de fusta,
de whisky. Amb gel,
molt de gel per refredar
el mam i la passió dels cors.
Entre somriures còmplices,
com dos vells amics,
hauríem meditat sobre
els coms i els perquès, i els quès,
de tantes històries d’amor…
Un poeta i una dona del ram del mam!
Però no ho vaig fer.
I vaig passejar la meva solitud,
acompanyada d’amor amic
i de silencis nevats, entre rosers
perfumats de tots colors
i cares pintades de mil perfums.
Sonava Chopin (coses de turistes)
i la Sand em feia l’ullet.
M’hauria assegut amb tu i, en canvi,
només desfaig fragments de consciència
sota l’ombra dels plàtans del meu passeig.


"Són les dues del matí i me’n vaig al llit amb una tirita a l’ànima, amb el fons del cor ple de cotó fluix i amb els ulls cansats de llàgrimes però farcits de papallones."

Un petó (o molrs!)

dijous, de juny 16, 2005  
Blogger despi_na said...

Ja ho dic jo; de vegades els bloggs em fan gaudir força sobretot si feu servir frases tant boniques.

dijous, de juny 16, 2005  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home