giragonsa

aquí comença la meva singladura per les sovint proceloses, sovint tranquil·les aigües del ciberoceà... que cada jornada de navegació prengui el rumb adequat i que em dugui a bon port... vols navegar amb mi?

Nom:
Ubicació: un racó de món, Països Catalans

Poques coses més a dir que encara no conegueu

diumenge, d’octubre 02, 2005

D'alta...



Existeixen els miracles, realment! Fa alguns dies que ja ets a casa, amb els ulls esguardant l’infinit i el teu habitual món silenciós, trencat escadusserament per algun “guapa” extemporani. Has passat un mes a la clínica. A les dues setmanes ja l’hauries d’haver abandonada, oficialment, que les assegurances sanitàries, ja se sap, són més negociants que humanes. Sort que s’avingueren a la força de la raó. Ahir vares fer algunes passes sense ajuda, quina sorpresa! Continua fent-ne més, ara no t’aturis!

;-)

9 Comments:

Blogger despi_na said...

No hi ha res com tenir el cor "com unes calaixeres" i prou fort per superar-ho tot.

Ara caldria que vinguessin moments de descans i d'alegria per tothom, que "ja toca" oi?.

dilluns, d’octubre 03, 2005  
Anonymous Anònim said...

Cada dia, una passa més... i passa a passa anar fent camí.

Una besada!

dimarts, d’octubre 04, 2005  
Blogger Maite Fruitós said...

Me n'alegro de la notícia, nineta!
Dóneu-li molts somriures mimosins, segur que seran una gran medecina..
Una besada

dimecres, d’octubre 05, 2005  
Anonymous Anònim said...

Ei, Myt!

Sí, de ben segur que els somriures mimosins no hi seran de més! I si no ens basten els propis en comprarem més, tots els que calguin!

Una besada!

dimecres, d’octubre 05, 2005  
Anonymous Anònim said...

Fes-li una fortíssima abraçada de part d'algú que us estima malgrat fer-se escàpol, però que hi és... no ho dubtis :-)

divendres, d’octubre 07, 2005  
Anonymous Anònim said...

Hola, anonimat soluble,

La "solubilitat" del teu nom m'ha fet pensar en una tassa blanca tassa de cafè amb llet, en una taula qualsevol d'un bar de poble, a punt d'iniciar una tertúlia molt maca. Vaig bé?

Si ets qui crec que ets sé que l'estimació hi és, malgrat els teus intents d'escapisme a la manera del gran Hudinni (s'escriu així?). Ah, per cert, i les fotos, quan? :-P

Una besada!

divendres, d’octubre 07, 2005  
Anonymous Anònim said...

Ui, massa tasses m'han sortit! hahahaha

divendres, d’octubre 07, 2005  
Anonymous Anònim said...

Tot i la mirada absent i el cos isolat, l'espurna de la vida continua... i amb ella tots el que podeu fer-li una mica més plaent la seva existència.

Malgrat la mirada absent i el cos isolat, cuideu-lo i cuideu-vos.

Una abraçada!

Joana

diumenge, d’octubre 09, 2005  
Anonymous Anònim said...

Si, Joana, el trajecte vital de cadascú continua. I malgrat tot, com diu la cançó, "gracias a la vida, que me ha dado tanto"...

Una besada!

diumenge, d’octubre 09, 2005  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home