D'alta...
Existeixen els miracles, realment! Fa alguns dies que ja ets a casa, amb els ulls esguardant l’infinit i el teu habitual món silenciós, trencat escadusserament per algun “guapa” extemporani. Has passat un mes a la clínica. A les dues setmanes ja l’hauries d’haver abandonada, oficialment, que les assegurances sanitàries, ja se sap, són més negociants que humanes. Sort que s’avingueren a la força de la raó. Ahir vares fer algunes passes sense ajuda, quina sorpresa! Continua fent-ne més, ara no t’aturis!
;-)
9 Comments:
No hi ha res com tenir el cor "com unes calaixeres" i prou fort per superar-ho tot.
Ara caldria que vinguessin moments de descans i d'alegria per tothom, que "ja toca" oi?.
Cada dia, una passa més... i passa a passa anar fent camí.
Una besada!
Me n'alegro de la notícia, nineta!
Dóneu-li molts somriures mimosins, segur que seran una gran medecina..
Una besada
Ei, Myt!
Sí, de ben segur que els somriures mimosins no hi seran de més! I si no ens basten els propis en comprarem més, tots els que calguin!
Una besada!
Fes-li una fortíssima abraçada de part d'algú que us estima malgrat fer-se escàpol, però que hi és... no ho dubtis :-)
Hola, anonimat soluble,
La "solubilitat" del teu nom m'ha fet pensar en una tassa blanca tassa de cafè amb llet, en una taula qualsevol d'un bar de poble, a punt d'iniciar una tertúlia molt maca. Vaig bé?
Si ets qui crec que ets sé que l'estimació hi és, malgrat els teus intents d'escapisme a la manera del gran Hudinni (s'escriu així?). Ah, per cert, i les fotos, quan? :-P
Una besada!
Ui, massa tasses m'han sortit! hahahaha
Tot i la mirada absent i el cos isolat, l'espurna de la vida continua... i amb ella tots el que podeu fer-li una mica més plaent la seva existència.
Malgrat la mirada absent i el cos isolat, cuideu-lo i cuideu-vos.
Una abraçada!
Joana
Si, Joana, el trajecte vital de cadascú continua. I malgrat tot, com diu la cançó, "gracias a la vida, que me ha dado tanto"...
Una besada!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home