Benvinguda a la vida...

No fa gaires dies que has nascut a la vida i que has estat una gran alegria per als teus pares. No fa gaires dies que la teva família compta amb un nou membre. No fa gaires dies que has obert els ulls a un món per a tu nou de trinca, a punt d’estrenar...

Això dels naixements és una cosa molt curiosa, trob. Segons en quina família s’esdevengui la feliç arribada, el nounat en qüestió ja té tots els números de la rifa per ser perseguit, encalçat pels paparazzis de totes les revistes de colorins. Si té sort d’esquivar-los, bé pels seus propis mitjans, bé per l’estol de guardaespatles contractats a tal fi i efecte, els haurà guanyat la partida. Però afortunadament NO tots els nounats, nounades, en el cas que ens ocupa, s’hauran de veure a tir de teleobjectiu. Per sort la nounada a qui em referesc no haurà de preservar la seva intimitat enfront dels mitjans de comunicació a causa de la història de la seva nissaga, ni crec que la seva vida sigui el cobejat objecte de desig de la premsa rosa. Si amb el seu treball és digna de sortir als papers i als telenotícies, serà per propis mèrits, perquè en serà mereixent. No, al contrari, la vida d’aquesta nounada transcorrerà per altres contrades, amb persones al seu voltant que l’estimaran no pel que pugui representar en un futur, sinó pel que és ja. Ah, i jo me n’alegraré que així sigui.

Benvinguda a la vida, Eva!

Una besada! ;-)