L'ombra d'una cançó...

No us sol passar que algun matí, just obrir els ulls, una melodia se us enganxa com una ombra i tot lo dia us acompanya? Avui ha estat un dia d’aquests. Al temps que sonava el despertador, quan el déu Morfeu m’ha abandonat per complet, ha fet acte de presència. Ulls espolsats, començant el nou dia m’ha sortit a l’encontre. Un encontre conegut i reconegut, un bell reencontre, diria jo. Una cançó que em fa posar els pèls de punta cada vegada que l’escolt, que m’emociona... la trob preciosa, realment. Si en teniu ocasió, escoltau-la, em sembla que us agradarà! Us la transcric perquè la canteu amb mi:

LLAPIS SOBRE PAPER

No sé com ni sé per què,
però avui a la nit
m’he desvetllat i he trobat
mil imatges de tu
que envoltaven el meu llit,
i és que ja res no és igual
ningú m’ha estimat
com tu ho has fet.

I llapis sobre paper
t’he hagut d’escriure una cançó
sense saber ben bé què dir-te,
supòs que l’únic que em passa
és que t’enyor.

La nit s’ha omplert de records
que se’n duen la son,
papallones grises que,
missatgeres del passat,
em tornen el teu nom,
i sent que això és tan absurd,
em pensava que t’havia oblidat.

I llapis sobre paper,
tan sols amb la meva cançó,
sense saber ben bé què fer-ne,
supòs que l’únic que em passa
és que t’enyor...

I llapis sobre paper
t’escric una cançó,
sense saber ni com
dir-te que t’enyor.

(Cap pela: “Llapis sobre paper”, dins A pèl. Ona Digital CD-142).