Es pont des tren...

Quan t’has acostumat a veure centenars de vegades una imatge acaba per fer-se’t molt propera i familiar. T’acompanya tot seguit; saps que hi és, allà, tot esperant-te, i que és difícil que se t’esborri de la memòria. Aquest és el cas de llocs molt concrets, d’indrets i racons que hem trepitjat tantíssimes de vegades que ja n’hem perdut el compte. Sovint, però, per motius que ens fugen de l’enteniment i que no som capaços d’entendre, aquests referents desapareixen per sempre més en benefici (?) del progrés.

Això li ha succeït a un paratge urbà ben conegut per tots els meus conciutadans: es pont des tren, un altre símbol de la meva ciutat que se n’ha anat en orris, un més. Ja fa una setmana que un element arquitectònic conegut per vàries generacions ha estat objecte de la destrucció promoguda pels cappares municipals. No ens ve de nou, és una pràctica comuna en aquests verals i en tants d’altres. No han escoltat la veu dels veïns. Han fet el seu cap envant i ja ho diran, com sempre! Ja la varen ben errar amb el Parc de Ses Estacions, una inversió milionària de les antigues pessetes que si el veiéssiu ara... Tot ha quedat anorreat per donar pas al soterrament de les vies del tren. La doblerada que va costar s’ha donada per ben perduda. La tudadissa de doblers municipals, que surten de les butxaques de tots els habitants de Ciutat, al cap i a la fi, és manifesta.

El pont, obra de l’arquitecte Gaspar Bennàzar, ha desaparegut. No n’han quedat vestigis visibles. El record d’aquest indret es mantendrà per estona. L’hi vaig conèixer tota la vida, jo. Hi vaig passar dos dies després de la malifeta municipal i... ufff! Ara ja no en canten galls ni gallines...

Diu el diari d’avui que de les 258 peces que se n’havien de preservar per tornar-lo a refer (idò per què enderrocar-lo, em deman jo!) se n’han salvat tan sols devers 24... Sense comentaris!