Salut tenguem...
“Salut tenguem...”, sentia a dir tal dia com avui quan era menuda. “Salut tenguem... si no és enguany serà l’any que ve”, repetien els grans any rere any. I pensava jo en la poca ambició que tenien, que es conformassin amb “salut” en comptes d’aspirar a treure la Grossa de Nadal! I és que quan la salut, en qualsevol dels seus aspectes, ens manca, tot ens manca. No tenim alegria, les forces ens abandonen, els ànims són lluny, no tenim ganes de fer res... Sobrevivim, sí, però no gaudim plenament de la vida. Anam passant, però no apreciam tot el que de bo ens ofereix el nostre pas pel món.
Avui, dia de la Grossa de Nadal, alguns hauran tengut la immensa sort de “tocar-ne de frescs”. D’altres, la majoria, continuaran amb la cançoneta de cada 22 de desembre: “salut tenguem, que no cansa!”
Una besada! ;-)
posted by nacoca | dijous, de desembre 22, 2005
4 Comments:
L'home, és un déu quan somnia i un captaire quan reflexiona.
Friedrich Holderlin (Hiperion o el eremita en Grecia)
Muàaaaaaaa!!!
Ei, Pilar, saps sorprendre'm, realment, no ho dubtis! Gràcies, moltíssimes, per fer-te present, i no només en el "llibre de cristall".
Una besada molt i molt grossa! ;-)
Bon nadal, nacoca, giragonsenca, cantaire... Sibil·la!
Pel que veig, t'han arribat ben enjorn els regals. Quina gràcia!
És clar, com que vius més a prop de l'Orient...
Ben parada em deixes, nom? rai!, que no et reconec, però gràcies igualment per la teva visita. Bon Nadal!
Una besada! ;-)
Publica un comentari a l'entrada
<< Home