Sis anys sense tu
Sis anys sense tu. Un dimecres 14 de juny de fa sis anys abandonares la meva vida per sempre més. Sis anys en què t’he pensat alguna vegada, més d’una per ser exacta, tot i que el temps, ja se sap, ho cura tot, diuen. Te n’anares sense adonar-me’n, de peu a puntes, sense fer renou. No en vaig ser conscient fins al cap d’unes hores, tot i que la teva partida la sabia imminent.
Vespa fores amb mi. Vespres interminables de dolorós record. Vestigis de vestimentes esquinçades... No et diré pel teu nom real, et diré Felip... o Fèlix. Felicitat i tu éreu conceptes antagònics. La meva vida al teu costat no va ser un camí de roses, certament, em feres sofrir molt. Les hores, els dies, les setmanes amb tu se’m feien especialment feixugues. Feliç hauria estat si t’haguessis comportat de distinta manera, però, no, tu a la teva, i jo... a patir per la teva culpa! Felina va ser la teva astúcia. Sort que al cap dels anys algú m’avisà del teu procedir vers la meva persona. Què t’havia fet jo per merèixer aital càstig? Feia molts d’anys que anàvem plegats, tu i jo, calia fer-m’ho passar tan malament?
Han passat sis anys i afortunadament ja no en sé res. Ara ja no em fa mal, però avui m’ha calgut parlar-ne.
posted by nacoca | dimecres, de juny 14, 2006
9 Comments:
Per què uns fan mal als altres?;
Per ignorància?.
Per mala criança?.
Per egoïsme?.
Per que es volen coses incompatibles i no es vol renunciar a cap ni una?.
Per "el què diràn"?.
Per...
Ei, despi_na!
Després de prop d'un mes de no donar senyals de vida torn a ser per aquí. Avui m'ha calgut explicar aquesta petita història. Però no et preocupis, no es refereix a cap "persona humana", sinó... a què?
La solució a l'enigma a volta d'@mailet! ;-))
Una besada grossa, nineta!
Tot el que llegeixo en els blogs i en els xats sempre penso que tant podria ser "ver", "imaginat" o una mica de cada.
S'ha de dir el que un vol dir i callar el que es vol callar oi?.
Quan jo dic "la meva" tant pot ser; "broma", "seriosament" o una mica de cada eh? (depèn del tema o el context).
Aquí no vaig gosar fer broma per si de cas però també em vaig imaginar un cotxe marxant per iniciativa propia i "de peu puntes".
Ei, despi_na!
No, no es tracta de cap cotxe. A més, no marxen per iniciativa pròpia, o només ho feia en "Kid", el cotxe fantàstic, oi? Bromes a part, el tema de què parl en el post té a veure amb un fet de salut, física, en principi.
To be continued! ;-)
Una besada!
Hehe Caterina molt bo!!
Hi ha mals procedirs que més val oblidar-los... ;-)
Un petonet i un somriure
Ei, myt!
Has endevinat de què es tractava, pel que veig. Enhorabona, tens bon ullet!
Una besada molt grossa, nineta! ;-))
Ho lamente, però sembla mentida que per una insignificant pedreta puguem truncar la relació de tota una vida paint en HarmoniA.
Hola, marga a.,
No sé si era insignificant, que en el meu anestesiat estat no me'n vaig adonar, però el que sí sé és que al cap d'uns dies de la intervenció la meva qualitat de vida canviar radicalment.
I respecte de l'HarmoniA, benvinguda sigui, amb pedra o sense!
Una besada.
* va canviar / * canvià
Publica un comentari a l'entrada
<< Home