giragonsa

aquí comença la meva singladura per les sovint proceloses, sovint tranquil·les aigües del ciberoceà... que cada jornada de navegació prengui el rumb adequat i que em dugui a bon port... vols navegar amb mi?

Nom:
Ubicació: un racó de món, Països Catalans

Poques coses més a dir que encara no conegueu

diumenge, de maig 07, 2006

La vida és bella...


Fa una estona que m’han enviat un @mailet sense text, sense cap paraula. El seu contingut, una música: un fragment de la banda sonora original de LA VIDA ÉS BELLA. No cal dir que aquesta absència de mots, aquest SILENCI mesurat amb el cor, ha estat molt clar. Avui sí, estimat algú, és un dels silencis que més coses m’han dit des de fa temps, un silenci preciós. Gràcies, amb tot el cor!

Ah, i gràcies per la rosa, és igualment preciosa.

Una abraçada molt grossa i un somriure d’orella a orella!

5 Comments:

Anonymous Anònim said...

De vegades, cal "no ser-hi" per poder escoltar. Llavors, ens adonem que el so (res aveure amb el soroll), només s'entèn en el silenci. Cada nota musical figurada, té una silenciosa; una pausa que medeix el silenci. Respiracions que reclamen l'atenció i el converteixen en un sorpir.

"La negra es un suspiro, la corchea medio y la semicorchea un cuarto", deia el trompetista.

I sospirant, tractava d'educar a meva oïda. En aquells temps de color antic, jo només entenia els punts suspensius...

dilluns, de maig 08, 2006  
Blogger nacoca said...

Hola, Pilar! Sí, tan important com les notes musicals són els silencis, en una partitura. I això és traslladable a la nostra vida de cada dia. Els silencis poden tenir una sonoritat increïble, i sovint més que els "renous" indiscriminats.

Segur que aquest trompetista sabia "harmonitzar" la música amb cada sospir de vida. Degué deixar bones petjades.

I segur també que la va educar, la teva oïda, tot i el color antic i els punts suspensius...

dilluns, de maig 08, 2006  
Blogger nacoca said...

Ei, Lakmé! Tens tota la raó, és una lletra preciosa per a una música igualment preciosa. I és que la vida és bella, preciosa... És un do que cal agrair diàriament, a qui sigui, no cal posar-li noms, que en aquest cas no variaria el fet de l'agraïment.

I parlant d'agraïments...

Una besada molt grossa! ;-)

dimarts, de maig 09, 2006  
Blogger Maite Fruitós said...

Les coses més senzilles, els petits detalls, donen bellesa a la Vida, omplen d'emocions precioses el nostre cor. Segur que el teu, en rebre aquest @mailet va somriure bellament.

Un petonet

dimecres, de maig 10, 2006  
Blogger nacoca said...

Hola, myt! Síííííííí, en pots estar ben segura, que va somriure bellament! Va ser un somriure emocionat, que bé es valia la pena!

Per cert, enhorabona per la "nova caseta". En seré clienta habitual!

Una besada molt grossa! ;-))

dijous, de maig 11, 2006  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home