Una passejada per Vic

Passa un quart d’hora de migdia d’un divendres del mes de març. L’avió ha aterrat sense problemes i algú ens espera a l’aeroport del Prat, i amb gran sorpresa per part nostra no només una persona, sinó dues. Dos somriures d’orella a orella i quatre ulls alegres i enjogassats que s’uneixen als nostres. Una gran abraçada, un “com ha anat el vol?”, un “tenia ganes de veure-us!”... i cap al cotxe.

Emproam totes quatre cap a Vic. Hi arribam als volts de la una i mitja (a dos quarts de dues en “parlar borrós”, segons diu algú molt estimat). Aparcam i ens apressam a trepitjar els carrers d’una ciutat on no he estada mai i que domina pam per pam la meva amiga. Passam per carrers estrets, costeruts i humits. La part antiga, reminiscències d’un passat en què reconec la meva ciutat. Anam a parar a la plaça Major. Les seves arcades em recorden els arcs de l’Almudaina, al “meu” Hort del Rei. Continuam la passejada i anam a dinar. Havent acabat, sant tornem-hi, que en unes hores cal tornar cap a Barcelona. Mostres de modernisme ençà i enllà. “Oh, quin edifici més majestuós!”... És el Casino. Llàstima no tenir una càmera per captar-ne alguna imatge. Queda anotat a l’agenda: en tornar, foto! Una altra cosa ens crida l’atenció: un aparador ple de xocolates a una pastisseria ben coneguda de la ciutat... boníssimes! En donam fe!

Un banc al sol, al carrer de l’estació, ens convida a badocar. Gent de totes les procedències, de tota raça, de tota mida, de tot color, de tot pelatge, nouvinguts de pertot arreu. Xerram, observam, contemplam, reim...

Unes hores precioses en grata companyia, plenes de vida i curulles d’emocions, ens apropen a l’hora dels adéus. Ens acomiadam de Vic i... fins a la pròxima!

Una besada! ;-)