Les veles s'inflaran...
"Les veles s’inflaran,
el vent ens portarà
com un cavall desbocat per les ones.”
I tant que s’han inflades, les veles! Durant més de dues hores i mitja hem estat espectadors i partícips d’una gran travessia pels mars d’un passat que ens és molt familiar, tot acompanyant na Blanca, en Saïd, el divertit grumet i tot un conjunt de personatges que ens han fet gaudir de valent d’una música i uns texts meravellosos.
Tot i que ja havia presenciat l’obra feia 16 anys i busques, el seu record era ben present en la meva memòria, a manera de flaix: l’imponent vaixell, algun detall de l’escenografia, algun moment concret de la representació... i fins tot taral·lejar petits fragments de les cançons potser més conegudes: “per què he plorat?” o “les veles s’inflaran” han estat la banda sonora prèvia a l’espectacle d’avui. Un espectacle, no per conegut menys impressionant i més emocionant, tant pel muntatge en si com per allò que s’hi explica.
Aquests darrers dies hem assistit astorats a una nova mostra de dues maneres ben diferents d’entendre el món. Hem pogut copsar l’antagonisme de dos móns ben contraposats, tan propers geogràficament com allunyats ideològicament. Rivalitats, odis viscerals, confrontacions de tota faiçó... que maco seria el món si hi hagués enteniment entre tots els pobles!
Esperem que s’imposi el seny. Que les veles s’inflin i que ens portin pels mars de la pau i la concòrdia!
Una besada! ;-)
posted by nacoca | diumenge, de febrer 12, 2006
6 Comments:
Segur que vares passar una estona preciosa gaudint d'aquest "Mar i Cel". L'any passat vaig sortir-ne meravellada.
Què dolça l'història d'amor, què durs els innombrables paral·lelismes d'intolerància en el món en que vivim.
Un petonet des de l'altra riba ;-))
Sí, myt, en vaig sortir meravellada jo també. És un espectacle preciós i amb una temàtica de màxima actualitat. Perquè, corregeix-me si m'equivoc, oi que encara n'hi ha a molts llocs, de... "pirates"? I d'intolerants? I d'odis racials? I de... i de... i de...
Una besada! ;-)
Malauradament no et puc corregir doncs és ben cert el que dius...
Només ens queda no perdre l'esperança i en el nostre petit àmbit d'actuació personal donar tot l'amor que ens sigui possible, deixant l'odi fora de joc...
Un petonet ;-)
Això, myt, que no ens manqui l'esperança. Seria preciós que tots els pobles del planeta poguessin gaudir-ne a manera de catapulta perquè el seu esdevenidor fos pacífic, ja i per sempre més. Malauradament, però, en aquests moments massa són els indrets en què els poderosos (els de sempre, pocs) escanyen, anorreen, humilien i torturen tant com poden els pobres (els de sempre, molts). És injust, però és així.
Cal que aquest desig esperançat comenci a nivell individual i que el compartim amb qui tenim a l'abast. En tant que persones humanes som fal·libles en tot moment, jo la primera.
Una besada! ;-)
Al menys ho intentem en el "nostre petit àmbit d'actuació personal" com diu la myt.
I en som molts (si no fos per aixó encara aniria pitxor).
Per tant no deixem de gaudir el que va bé i ens va bé.
Efectivament, despi_na, que així sigui per molts d'anys, amén! Bromes a part, el que deis és realment important. Els petits àmbits d'actuació conformen els grans, també, a força de sumar esforços. Com tot, costa de fer: no defallim en l'intent.
Una besada! ;-)
Publica un comentari a l'entrada
<< Home