Tornar a néixer

Amb els pèls de punta i la pell de gallina... Així m’he quedat en saber-ho. No me’n sé donar passada!

Quan ens acomiadàrem vaig tenir un pressentiment i et vaig recomanar prudència i ulls espolsats, com saps. Em digueres que tendries esment, com sempre, que no fa dos dies que condueixes. Qui m’havia de dir anit passada que en deixar-te faries una becadeta d’una mil·lèsima de segon mentre conduïes i t’encastaries al costat de l’autopista!

Quan m’ho has fet a saber un calfred m’ha recorregut el cos i el cor se m’ha accelerat. Sort en tengueres de poder controlar el volant i que la cosa no passàs a més, que el cotxe tendrà remei, però una vida, ni la teva ni la de ningú, no es paga amb tots els doblers del món. I és que ahir a la matinada vares tornar a néixer!

I sí, tens tota la raó: la vita è bella!

Una abraçada molt forta!