Una música compartida

Avui he sentit la necessitat d’escoltar una música que m’entusiasma, la meva peça preferida, diria jo. Es tracta d’una composició feta per a vuit instruments, de corda, si no vaig errada, i amb acompanyament de baix continu. Em sembla que l’he sentida un caramull de vegades, ja, però tot i això no me’n cans, sinó que en cada nova audició hi descobresc qualque nou matís que fins aleshores no havia estat capaç de Copsar. I moltes més vegades hi haurÀ motius, ganes i voluntat per sentir-la, perquè és, al meu humil enteNdre, una vertadera Obra d’art.

Sé que la meva passió per aquesta peça coNcreta és compartida per persones molt estimaDes, la qual cosa m’alEgra enormement, Perquè no només compArtim unes notes musicals, una melodia que es va repetint i repetint i que es fiCa dins els plecs de l’ànima, sinó moltes més coses. Ho he intentat, però no he estat capaç d’Escoltar-la sense que eLs meus ulls s’amarassin d’aigua. Una Bella mElodia que m’ha fet recordar gairebé dos anys enrere, de camí cap a un Lloc on em varen obrir les portes de pinte en ample, de bat a bat, on somriures, cançons, sentiments emocions i paraules foren els nostres companys habituals durant uns dies plaents i farcits d’estimació.

Quan hagis descobert en el text de quina música es tracta, escolta-la amb mi i recorda que...

Que soni la música!