Un temps ben invertit

Poc més de quatre hores. Dos-cents quaranta minuts de bon pes. Catorze mil quatre-cents segons i no gaire més. La mesura del rellotge ha estat aquesta, si fa no fa. Després d’un matí un tant accidentat a causa de la successió d’esdeveniments, l’espera ha ben valgut la pena.

Quan he arribat encara no hi eres. Feia molta de calor –avui ha estat un dia especialment xafogós– i l’ambient era molt i molt feixuc. He aparcat al bater del sol, no hi havia una sola ombra en tot allò. M’he estimat més esperar-te dins el cotxe, tot i l’ardència de l’habitacle. He començat a mirar el rellotge. “Sembla que les agulles no avancen!” –he pensat. M’ha semblat com si el temps s’hagués posat en vaga. T’he telefonat unes quantes vegades, però tenies el mòbil desconnectat. Quan he aconseguit sentir-te la veu érem a punt de veure’ns... o això em pensava, que per causes alienes a la nostra voluntat encara ha hagut de passar una estona més per poder dir: “l’espera ha ben valgut la pena”.

I sí, que l’ha valguda, la pena. Has fet un gran esforç per portar a terme el teu servei. No has demanat res a canvi, tot i que la teva professionalitat és ben palesa. Es nota que t’agrada la teva professió. Ja sé què em diràs: “Bé, tampoc no cal exagerar, eh!”... No crec que exageri en cap moment. El cert és que vull demostrar-te el meu, el nostre agraïment amb aquestes senzilles paraules. De bons professionals n’hi ha onsevulla, sí, però temps ha que havia, havíem perdut les esperances de trobar-ne cap, ja, i en necessitàvem un que s’adigués amb l’actual situació. I ves per on, vares ser tu. Sense saber com ni per què... o sí!

El meu, nostre agraïment és extensiu a una altra persona que ha fet, també, mans i mànigues (i alguna carrera per l’autopista!) perquè poguessis arribar d’hora... o gairebé! I és que avui (faig aquestes lletres dijous dia 18 de maig), aquelles poc més de quatre hores, dos-cents quaranta minuts de bon pes, catorze mil quatre-cents segons i no gaire més han estat UN TEMPS BEN INVERTIT!

Ah, se m’oblidava! Hi ha coses que NOMÉS es poden fer per estimació... i aquesta n’ha estada una!

Una besada molt grossa... i gràcies, encara que em digueu que no us calen!