Tornar a néixer

Amb els pèls de punta i la pell de gallina... Així m’he quedat en saber-ho. No me’n sé donar passada!

Quan ens acomiadàrem vaig tenir un pressentiment i et vaig recomanar prudència i ulls espolsats, com saps. Em digueres que tendries esment, com sempre, que no fa dos dies que condueixes. Qui m’havia de dir anit passada que en deixar-te faries una becadeta d’una mil·lèsima de segon mentre conduïes i t’encastaries al costat de l’autopista!

Quan m’ho has fet a saber un calfred m’ha recorregut el cos i el cor se m’ha accelerat. Sort en tengueres de poder controlar el volant i que la cosa no passàs a més, que el cotxe tendrà remei, però una vida, ni la teva ni la de ningú, no es paga amb tots els doblers del món. I és que ahir a la matinada vares tornar a néixer!

I sí, tens tota la raó: la vita è bella!

Una abraçada molt forta!

Sant Antoni i el Dimoni

El combat és a punt de començar. Com cada any, fidel a la seva cita, torna Sant Antoni. Com cada any, fidel a la seva cita, el dimoni li surt a camí. La batalla és a punt d’iniciar-se. Qui la guanyarà? Evidentment un dels barbuts del mes, el patró dels animals!

Per molts d’anys!

Una besada! ;-)

Cocarrois

COCARROIS

Ingredients (per a la pasta): 400 g de saïm, dues lliures d’oli, dues lliures d’aigua, i la farina que prengui. Preparació: S’agafa la farina, l’oli i l’aigua –que ha de ser un poc teba– i es pasta tot. A dins s’hi posa la verdura, la qual haurem preparat amb oli, espècies, sal, pinyons i panses, i es doblega la pasta en forma de mitja lluna, tancant-la amb pessics, perquè s’afegesqui bé. Els cocarrois han de coure devers 3/4 d’hora.


COCARROIS BEN MALLORQUINS

Ingredients per a la pasta: mig quilo de farina, un tassó d’aigua, un tassó d’oli; si vols fer la pasta dolça, dues cullerades de sucre. Ingredients per al farciment: bledes, espinacs, un poc de col, colflori i un parell de sofrits. Preparació: primerament es tallen les bledes i els espinacs molt prims, es posen dins un recipient i se salen. Dins un altre recipient es talla la col i la colflori amb els sofrits, tot tallat molt fi. Es fa la pasta; després es premen les bledes i els espinacs, es mesclen amb la col, s’hi posa un poc d’oli, sap i pebre bord, es remena fins que quedi ben mesclat, es fan els cocarrois –s’hi poden posar panses– i s’enfornen.


COCARROIS DE PATATA I CEBA

Ingredients: dues tassetes d’aigua, una de saïm fos, una d’oli, un vermell d’ou, la farina que es begui. La pasta ha de ser forteta.Per a omplir-los es talla ceba prima per llarg, patata nova prima com per truita, trossets de carn magra i xulla; es trempa la ceba amb sal, i al cap de minuts es prem, es mescla amb la patata i s’assaona amb sal, pebre bo i oli. S’omplen els cocarrois amb les tallades repartides, i es couen a forn fluix.


COCARROIS DE TONYINA

Ingredients per a la pasta: 250 g de farina fluixa, mitja tasseta de llet, mitja de vinagre, mitja d’oli, un poc de sal. Ingredients per a omplir-los: 200 g de tonyina amb oli, 200 g de pebres vermells torrats, 100 g d’olives verdes sense pinyol, 2 ous bullits. Preparació: la pasta es deixa reposar dues hores coberta amb un pedaç. Es torna a pastar, s’estira amb un aprimador i se’n tallen rotlos de devers 12 cm. Es piquen tots els ingredients, es mesclen bé i se’n posa una cullerada dins cada rotlo. Es banyen les voreres amb aigua freda, es dobleguen, i amb les punxes d’una forqueta s’afegeixen. Es poden coure al forn o fregir amb oli abundant.


I bon profit!

Una besada! ;-)

Tornem-hi, Tonina!

Tornem-hi, Tonina! o Sant Tornem-hi, és el “crit de guerra” que hem fet servir avui per tornar a la nostra feina de cada dia, donau-nos, Senyor, després de tantes de jornades de vida ociosa. Bé, “ociosa” és un dir, que durant aquestes dues setmanes de vacances hem pogut fer alguna de les cinquanta mil coses pendents de portar a la pràctica i que no tenien res a veure amb la tasca per la qual ens paguen al cap del mes. I això, vist amb perspectiva, no sé si és millor o pitjor... en qualsevol cas és diferent!

Reprenc el fil... Ja som Sant Dilluns, aquest el primer dia hàbil després de les vacacions nadalenques. La veritat és que ja ens feia ganes tornar a la vida “normal”, a la monotonia, si tant voleu, del dia a dia. Els dies de descans, amb els dinars i sopars amb tota la família al voltant de la taula, les trobades amb els amics que, com diu la cançoneta del torró, han tornat a casa por Navidáaa, les felicitacions, els brindis copa alçada, les inacabables sessions de jocs de sobretaula, les anades i vengudes, els concerts i molta de festa, en resum, han arribat a la seva fi. O no ben bé, perquè en un tres i no res serem a Sant Antoni i... però això serà tema d’un altre post!

Una besada! ;-)

Nit de Reis, nit d'il·lusió

Fa temps que vaig deixar enrere la infantesa, si més no això diu el meu DNI, però any rere any la nina que segurament port a dins ressorgeix amb força cada 5 de gener, en la nit dels Reis. Tal dia com avui no puc evitar recordar dos moments molt concrets de la meva vida, i que, com gran part dels fets que m’han passat alguna vegada, tenen relació directa amb la música: un es va donar durant alguns anys seguits; l’altre, dia 5 de gener de 1979 a migdia. En el primer, record clarament que quan a casa em demanaven què m’havien de portar els Reis sempre responia el mateix: “un pianoooo!” I sí, certament que me’l portaven, el piano, però... no com el que jo volia! El pianet aquell, amb plastificades tecles de colors estava bé, sí, d’acord, però... no era el que jo volia! I és que els Reis d’aquells anys eren més “magres” que “magos”, si va a dir ver! Pel que fa al segon record es tractava d’acomplir una il·lusió treballada amb molt d’esforç des de feia mesos. Volia una guitarra acústica, baratera, no us penseu. Si bé havia fet de formigueta durant tot l’any anterior, el dia de la veritat, a migdia, vaig tenir seriosos dubtes sobre la conveniència de tal adquisició en aquell precís instant, ja que dues setmanes enrere havia mort mon pare. Una persona molt especial a la meva vida se’n va adonar, d’això, i em digué: “nina, tanmateix no tornarà, ell... “escriu” la carta, va!, que ja és migdia i en un tres i no res tancaran la botiga”. I així ho vaig fer. Quan vaig arribar a casa les nostres mirades es varen creuar, ens vàrem somriure tendrament, vaig treure a guitarra de la funda i li vaig dedicar una cançó. Va ser un gran regal per a totes dues!

Fa una estona m’han fet un preciós regal via @mailet. Algú ha volgut compartir amb mi la seva nit de Reis. Quan escric aquestes línies plou i fa una fretada espantosa. No sé si hi haurà cavalcada, però hi aniré a ficar el nas una estona, per si de cas. Mentrestant li escric la

CARTA AL REI BALTASAR


Estimat Rei d’Orient,
benvolguda Majestat,
en nom de la humanitat
us deman aquest present:
duis-nos un poc de talent,
de bonhomia, un cabàs,
un sol per desfer els cors de glaç,
enteniment en escreix,
de pau i amor, un gran feix
i un estel que ens guiï el pas.

I com em digué un amic fa anys: “que no perdem mai el sentit lúdic de la vida”... Jo hi afegiria: “ni la il·lusió de ser com infants cada 5 de gener”.

Una besada! ;-)