En aquest món de la tècnica, en què sembla que tot es fa a partir de fórmules i potingues de laboratori, és molt grat comprovar com la gent es mou encara per retrobar-se amb les tradicions, amb els costums de l’avior, amb la festa popular més genuïna. El passat cap de setmana va ser una d’aquestes tan especials ocasions en què la gent que estima la cultura tradicional es tirà al carrer, malgrat la pluja, el fred i les inclemències meteorològiques. Si l’he de qualificar amb una sola paraula no pot ser cap altra que “
meravellós”. La idea que fa catorze edicions, si no vaig mal entesa, posà en marxa n’Antoni Torrens, apotecari i dinamitzador cultural de sa Pobla (Mallorca) ja no té aturador. Cada any compta amb més participació, i molts de centenars de persones encerclen en el calendari el darrer cap de setmana de gener i el reserven per a aquesta trobada i punt d’encontre entre tantíssimes de persones, tant d’un costat com de l’altre del Mirall, que estimen i conreen tot allò que ens identifica com a poble.
Enguany he tengut la sort de poder participar-hi en rigorosíssim directe, i no només com a espectadora. Si divendres 27 a vespre el concert de la coral Espígol, de Gràcia, i de la coral de sa Pobla (Mallorca) em va fer tocar amb un dit en el cel i em va fer vessar qualque llàgrima d’emoció, el que vengué després no fou menys intens i important. Als Lluïsos de Gràcia, i a força de pegar qualque colzada i de rebre més d’una trepitjada a causa de l’estretor del lloc, poguérem ballar una mica al ritme del felanitxer S’Estol des Gerricó. Llàstima que el CAT (Centre Artesà Tradicionàrius) estigués en obres i no es pogués disposar del seu local, que al triat per a divendres l’espai per ballar era ben minso.
L’endemà, dissabte 28, posàrem en pràctica una peregrina idea: ensenyar a ballar boleros, jotes i fandangos a qui en volgués aprendre, en el local de l’Orfeó Gracienc... però això a càrrec de n’Amparo, mestra de ball de bot, que una servidora en sap pels folres, encara, tot i que qui fa tot quant sap no està obligat a més! Ens arribàrem a reunir una vintena de balladors... bé, en realitat hauria de dir 19 balladores i 1 sol ballador, que l’element masculí no va ser gaire nombrós, aquesta vegada. Varen ser tres hores i mitja molt ben aprofitades i divertides... i si no va ser així, els qui hi éreu ja ens ho fareu a saber per a l’any que ve! Després de l’obligació, la devoció: un bon dinar per recuperar forces i una llarga sobretaula amb cançons i rialles vengudes de pertot arreu dels Països Catalans. En sortir...
“Es podran encendre els foguerons tot i la pluja?” I tant que sí, que els poblers són caparruts de mena! I dit i fet! Després de la recepció d’autoritats a la Seu del Districte i de la interpretació d’algunes cançons per part de la coral de sa Pobla, cercavila de circumstàncies, que l’aigua deslluí la passejada, i a fer festa s’ha dit! Amb el so de xeremies, flabiols i tamborins i amb la cançó de Sant Antoni per bandera, uns ben experimentats “
fogueroners” encengueren la flama que tenyí d’espurnes de llum i colors la foscor del cel gracienc. El foc apaivagà el fred de la nit, i tots, al seu voltant, férem pinya entorn d’una manifestació popular transmesa de generació en generació. Els ximbombers i els cantadors poblers... la veu del poble a l’abast de tothom!
I la pluja, envejosa de la festa, no es volgué perdre ni un sol detall! La ballada de la nit s’hagué de suspendre, i S’Estol des Gerricó i Es Revetlers hagueren de girar en coa i anar a la recerca d’aixopluc en els locals de la Vila.
L’endemà, els raigs d’un sol ben vitenc entraren per la finestra, ens donaren la benvinguda i ens digueren FINS L’ANY QUE VE!
Una besada! ;-)
