Obrint Camins: uns músics de cap a peus

Fa alguns mesos que en Maties em va parlar del seu grup musical, un trio dedicat al jazz i al blues, que interpreta composicions pròpies i que versiona també temes de diferents grups i bandes. Aquests artistes de cap a peus duen la música dins la sang, els surt a broll per la punta dels dits i transmeten el seu sentiment i la seva emoció en cada una de les notes que desgranen amb els seus instruments.

Fa uns dies un baret musical els donà la possibilitat que oferissin un concert ben variat i atractiu. A l’escenari, en Maties, a la guitarra elèctrica i acústica i veu; en Pedro, als teclats i veu; el tercer dels músics, que sona el saxo, no pogué participar-hi ja que un accident domèstic li ho impedí: amb un braç enguixat, ja em direu com!

L’ambient va ser ben agradable i ens trobàrem molt a gust amb les cançons que els bons amics d’OBRINT CAMINS ens regalaren. Feren un repàs per músiques que coneixem de temps ençà i d’altres que tenguérem l’ocasió de conèixer de primera mà —de primer oïda, hauríem de dir— com ara Les fulles mortes (Jacques Prevert i Joseph Kosma, i popularitzada per Yves Montand), Black bird i Yesterday (The Beatles), la tradicional nord-americana Oh, Susanna; les brasileres Garota de Ipanema (Vinicius de Moraes), Manha de Carnaval (Luiz Bonfa), Samba de uma nota so (António Carlos Jobim), Light my fire (The Doors), Flor de lluna (Carlos Santana), Aquellas pequeñas cosas (Joan Manuel Serrat), Fly me to the moon (de Bart Howard), Per a ella (d’en Maties), Enamorat de la mar i la divertidíssima Budy Blues (Obrint Camins).

Quedam convidats a tornar escoltar-los en viu i en directe i amb el repte de fer qualque cançó junts. A veure si encara farem la primera pela!

Una besada molt grossa, al·lots, i endavant! ;-)

De bèsties i d'humans

Ja ha plogut ben a bastament des de l’Edat mitjana, època en què aparegueren els bestiaris, llibres que descrivien la naturalesa i costums dels animals, reals o imaginaris. Mestre Ramon Llull, el Doctor Il·luminat, sense anar més enfora, en el Llibre de les bèsties fa esment, a partir de la sàtira i amb els animals com a protagonistes, de com pot arribar a esdevenir-se la lluita pel poder en el món dels humans. Corrupció, injustícia, abús de poder... tot s’hi val per aconseguir la fita desitjada, encara que sigui trepitjant els altres i passant per sobre del seu cadàver, si és mester. Però això a finals del s. XIII, no us pensàssiu, eh, que a l’actualitat tota semblança amb la realitat seria pura coincidència... o no!

Aquests dies un llibre escrit a l’actualitat i sortit no fa gaires mesos del lleidatà forn de Pagès editors, m’ha fet pensar en els bestiaris. A Bèsties i vides. 60 radiografies del regne animal, el seu autor, el bon amic Àlvar Valls, fa desfilar davant els nostres ulls tot un caramull de bestioles, salvatges o domèstiques, de terres europees o d’altres continents, i les identifica amb alguns aspectes dels altres animals, els (suposadament) racionals. La riallera hiena; l’impertorbable mussol; el cruel falcó; el mosquit, avió de combat en plena nit: la garsa, reina dels lladres; el grill, amb el seu “ric, ric”... ens surten a l’encontre per fer-nos veure que entre ells i nosaltres les diferències no són tantes. Per raons òbvies no n’explicaré gaire més, que millor serà que hi faceu un cop d’ull per assaborir-ne el contingut.

Aquest “divertimento literari” és un llibre per llegir com una vacuna contra les paranoies del –en paraules seves– “carnaval de la vida”. Que vagi de gust!

Una besada molt grossa! ;-)