Obrint Camins: uns músics de cap a peus
Fa alguns mesos que en Maties em va parlar del seu grup musical, un trio dedicat al jazz i al blues, que interpreta composicions pròpies i que versiona també temes de diferents grups i bandes. Aquests artistes de cap a peus duen la música dins la sang, els surt a broll per la punta dels dits i transmeten el seu sentiment i la seva emoció en cada una de les notes que desgranen amb els seus instruments.
Fa uns dies un baret musical els donà la possibilitat que oferissin un concert ben variat i atractiu. A l’escenari, en Maties, a la guitarra elèctrica i acústica i veu; en Pedro, als teclats i veu; el tercer dels músics, que sona el saxo, no pogué participar-hi ja que un accident domèstic li ho impedí: amb un braç enguixat, ja em direu com!
L’ambient va ser ben agradable i ens trobàrem molt a gust amb les cançons que els bons amics d’OBRINT CAMINS ens regalaren. Feren un repàs per músiques que coneixem de temps ençà i d’altres que tenguérem l’ocasió de conèixer de primera mà —de primer oïda, hauríem de dir— com ara Les fulles mortes (Jacques Prevert i Joseph Kosma, i popularitzada per Yves Montand), Black bird i Yesterday (The Beatles), la tradicional nord-americana Oh, Susanna; les brasileres Garota de Ipanema (Vinicius de Moraes), Manha de Carnaval (Luiz Bonfa), Samba de uma nota so (António Carlos Jobim), Light my fire (The Doors), Flor de lluna (Carlos Santana), Aquellas pequeñas cosas (Joan Manuel Serrat), Fly me to the moon (de Bart Howard), Per a ella (d’en Maties), Enamorat de la mar i la divertidíssima Budy Blues (Obrint Camins).
Quedam convidats a tornar escoltar-los en viu i en directe i amb el repte de fer qualque cançó junts. A veure si encara farem la primera pela!
Una besada molt grossa, al·lots, i endavant! ;-)
Fa uns dies un baret musical els donà la possibilitat que oferissin un concert ben variat i atractiu. A l’escenari, en Maties, a la guitarra elèctrica i acústica i veu; en Pedro, als teclats i veu; el tercer dels músics, que sona el saxo, no pogué participar-hi ja que un accident domèstic li ho impedí: amb un braç enguixat, ja em direu com!
L’ambient va ser ben agradable i ens trobàrem molt a gust amb les cançons que els bons amics d’OBRINT CAMINS ens regalaren. Feren un repàs per músiques que coneixem de temps ençà i d’altres que tenguérem l’ocasió de conèixer de primera mà —de primer oïda, hauríem de dir— com ara Les fulles mortes (Jacques Prevert i Joseph Kosma, i popularitzada per Yves Montand), Black bird i Yesterday (The Beatles), la tradicional nord-americana Oh, Susanna; les brasileres Garota de Ipanema (Vinicius de Moraes), Manha de Carnaval (Luiz Bonfa), Samba de uma nota so (António Carlos Jobim), Light my fire (The Doors), Flor de lluna (Carlos Santana), Aquellas pequeñas cosas (Joan Manuel Serrat), Fly me to the moon (de Bart Howard), Per a ella (d’en Maties), Enamorat de la mar i la divertidíssima Budy Blues (Obrint Camins).
Quedam convidats a tornar escoltar-los en viu i en directe i amb el repte de fer qualque cançó junts. A veure si encara farem la primera pela!
Una besada molt grossa, al·lots, i endavant! ;-)
posted by nacoca | dissabte, de setembre 13, 2008
12 Comments:
No sé si hi va haver oportunitat que el públic cantés alguna o algunes peces junt amb els músics. Tant si va ser així com si no jo t'imagino a tu cantant igualment (amb veu alta o no).
Ei, despi_na!
Com em coneixes, eh, polissoneta! Algunes de les peces les coneixia, i d'altres m'eren noves per complet, però tant les unes com les altres varen ser magníficament interpretades per aquesta colla de bons músics de cap a peus.
Una besada molt grossa! ;-)
Aquest repertori sona bé. Saps si el grup té algun cd a la venda?
Biel
Ei, Biel!
La veritat és que no ho sé, però els ho puc demanar. En saber el què ja t'ho diré.
Una besada molt grossa! ;-)
(El començament de curs, bé?)
Biel!
He xerrat amb en Maties. No tenen cap CD, de moment, però estan preparant una maqueta. En sortir del forn, ja et diré coses.
Una besada molt grossa! ;-)
Molt bé. I el curs estupendo.
Salut!
Biel.
Visca la música!
Que visca!
Una besada molt grossa! ;-)
Hola a tots Soc el saxofonista i desmenteixo el que es diu a la notícia. Ni accident domèstic ni guixos!! Resulta que l'amor a pics és dolorós... :))))
Ei, el saxofonista!
Gràcies per l'aclariment. Segur que ara ens quedarem tots moooolt més tranquils! :-)
I que l'amor a pics és dolorós... ufff!
Una besada molt grossa! ;-)
i el saxofonista a on puñetes es??? ja s'han acabat ses lletres per poder comentar o es que el darrer dia va ser una merda??????
enhorabona saxofonista
Ei, anònim!
Això, això, on és el safoxonista?
Una besada molt grossa! ;-)
Publica un comentari a l'entrada
<< Home