De bèsties i d'humans

Ja ha plogut ben a bastament des de l’Edat mitjana, època en què aparegueren els bestiaris, llibres que descrivien la naturalesa i costums dels animals, reals o imaginaris. Mestre Ramon Llull, el Doctor Il·luminat, sense anar més enfora, en el Llibre de les bèsties fa esment, a partir de la sàtira i amb els animals com a protagonistes, de com pot arribar a esdevenir-se la lluita pel poder en el món dels humans. Corrupció, injustícia, abús de poder... tot s’hi val per aconseguir la fita desitjada, encara que sigui trepitjant els altres i passant per sobre del seu cadàver, si és mester. Però això a finals del s. XIII, no us pensàssiu, eh, que a l’actualitat tota semblança amb la realitat seria pura coincidència... o no!

Aquests dies un llibre escrit a l’actualitat i sortit no fa gaires mesos del lleidatà forn de Pagès editors, m’ha fet pensar en els bestiaris. A Bèsties i vides. 60 radiografies del regne animal, el seu autor, el bon amic Àlvar Valls, fa desfilar davant els nostres ulls tot un caramull de bestioles, salvatges o domèstiques, de terres europees o d’altres continents, i les identifica amb alguns aspectes dels altres animals, els (suposadament) racionals. La riallera hiena; l’impertorbable mussol; el cruel falcó; el mosquit, avió de combat en plena nit: la garsa, reina dels lladres; el grill, amb el seu “ric, ric”... ens surten a l’encontre per fer-nos veure que entre ells i nosaltres les diferències no són tantes. Per raons òbvies no n’explicaré gaire més, que millor serà que hi faceu un cop d’ull per assaborir-ne el contingut.

Aquest “divertimento literari” és un llibre per llegir com una vacuna contra les paranoies del –en paraules seves– “carnaval de la vida”. Que vagi de gust!

Una besada molt grossa! ;-)