giragonsa

aquí comença la meva singladura per les sovint proceloses, sovint tranquil·les aigües del ciberoceà... que cada jornada de navegació prengui el rumb adequat i que em dugui a bon port... vols navegar amb mi?

Nom:
Ubicació: un racó de món, Països Catalans

Poques coses més a dir que encara no conegueu

dimecres, de setembre 03, 2008

De bèsties i d'humans


Ja ha plogut ben a bastament des de l’Edat mitjana, època en què aparegueren els bestiaris, llibres que descrivien la naturalesa i costums dels animals, reals o imaginaris. Mestre Ramon Llull, el Doctor Il·luminat, sense anar més enfora, en el Llibre de les bèsties fa esment, a partir de la sàtira i amb els animals com a protagonistes, de com pot arribar a esdevenir-se la lluita pel poder en el món dels humans. Corrupció, injustícia, abús de poder... tot s’hi val per aconseguir la fita desitjada, encara que sigui trepitjant els altres i passant per sobre del seu cadàver, si és mester. Però això a finals del s. XIII, no us pensàssiu, eh, que a l’actualitat tota semblança amb la realitat seria pura coincidència... o no!

Aquests dies un llibre escrit a l’actualitat i sortit no fa gaires mesos del lleidatà forn de Pagès editors, m’ha fet pensar en els bestiaris. A Bèsties i vides. 60 radiografies del regne animal, el seu autor, el bon amic Àlvar Valls, fa desfilar davant els nostres ulls tot un caramull de bestioles, salvatges o domèstiques, de terres europees o d’altres continents, i les identifica amb alguns aspectes dels altres animals, els (suposadament) racionals. La riallera hiena; l’impertorbable mussol; el cruel falcó; el mosquit, avió de combat en plena nit: la garsa, reina dels lladres; el grill, amb el seu “ric, ric”... ens surten a l’encontre per fer-nos veure que entre ells i nosaltres les diferències no són tantes. Per raons òbvies no n’explicaré gaire més, que millor serà que hi faceu un cop d’ull per assaborir-ne el contingut.

Aquest “divertimento literari” és un llibre per llegir com una vacuna contra les paranoies del –en paraules seves– “carnaval de la vida”. Que vagi de gust!

Una besada molt grossa! ;-)

13 Comments:

Blogger Sherezade said...

Ho apuntaré a la llista de pendents (que cada vegada és més gran) perque ara mateix estic del tot enganxada a "Jo,Claudi", i no puc parar...

Besades de tardor incipient

dimecres, de setembre 03, 2008  
Blogger nacoca said...

Ei, sherezade!

Ben fet que faràs! Es tracta d'un volum que es pot llegir en dos horabaixes: la feina no serà enorme, no passis pena!

Una besada molt grossa! ;-)

dimecres, de setembre 03, 2008  
Blogger despi_na said...

No sembla que quan les besties són cruels ho facin per maldat.

Lluiten per la supervivència de la manera que els diu el seu instint. O per impuls, com quan nosaltres fem alguna cosa que anomenem “bestieses”.

dimecres, de setembre 03, 2008  
Blogger nacoca said...

Hola, despi_na!

No sé si es pot parlar de maldat o d'instint de supervivència, però en qualsevol cas cal tenir prudència a l'hora de fer moixonies a la majoria d'animals. Sí, els humans feim moltes de "bestieses" al llarg de la vida... deu estar escrit en el nostre codi genètic, potser?

Una besada molt grossa! ;-)

dimecres, de setembre 03, 2008  
Anonymous Anònim said...

Els animals m'agraden molt i penso que són una bona companyia per a l'home i a casa sempre s'hem tingut.

Salut caterina!

Biel

dissabte, de setembre 06, 2008  
Blogger nacoca said...

Ei, Biel!

Alguns són de la família! hehehe

Gràcies per visitar la caseta virtual per primera vegada. Veig que la meva convidada ha estat acceptada. Torna en voler.

Una besada molt grossa! ;-)

dissabte, de setembre 06, 2008  
Anonymous Anònim said...

Diu l'Àlvar, parlant de la rata: "Res a témer, però, si, a Mallorca, algú -com a mi em va fer la meva amiga Caterina Cocarroi- us proposa degustar "eguiat de ratolí": és una menja deliciosa que les marones illenques cuinen exclusivament amb carn de vedell autòcton."

diumenge, de setembre 07, 2008  
Blogger nacoca said...

Ei, ric-ric!

Ratolí ben eguiat, amb patatetes, pastanagó, xampinyonet, i sucoset per fer-hi mulletes de pa... que bo!

En tenir-ne talent, ja ho sabeu: en farem una bona cassola!

Una besada molt grossa! ;-)

diumenge, de setembre 07, 2008  
Anonymous Anònim said...

Moltes de gracis, Nacoca, per les teves paraules i per haver obviat, en parlar de l'autor de "Bèsties i vides", que aquest, després de comparar una pila de bèsties amb persones de carn i ossos, es compara ell mateix amb el lloro, "l'animal llondro i estúpid que parla molt i no diu res".
Una besada.

diumenge, de setembre 07, 2008  
Blogger nacoca said...

Ei, estràmpol isard!

Bé, encara que l'autor es compari amb el lloro, "l'animal llondro i estúpid que parla molt i no diu res", jo, que el conec una mica, afirm amb tota rotunditat que ha exagerat a voler! És cert que parla molt, l'autor del llibre, que en tant que HUMÀ (i molt que ho és!) té aquesta facultat, però quan ho fa és amb coneixement de causa. Si un dia xerres amb ell, digues-li de part meva, sisplau!

Una besada molt grossa! ;-)

diumenge, de setembre 07, 2008  
Blogger De tot, una mica said...

Certament que hi ha, no només llibres, si no que també algunes cançons que comparen els animals amb els huumans. I, fins i tot, una sèrie de televisió ho feia, qual era la dels "barrufets". Allà, si és que alguna vegada has vist algún capítol, també hi ha representada la nostra societat, amb tots i cada un dels seus trets, tan els bons com els dolents...

Fins aviat floreta!

dilluns, d’abril 19, 2010  
Blogger nacoca said...

Hola, De tot, una mica!

L'animalari és pertot arreu, certament, massa raó tens.

Una besada molt grossa! ;-)

dilluns, d’abril 19, 2010  
Blogger zannaideker said...

The best titanium network surf freely | TITaniumArts
Join TITaniumArts today and start playing the free mobile titanium frames friendly games! The official TITaniumArts nano titanium flat iron site, where you can play the gaggia titanium most 2016 ford fusion energi titanium exciting sia titanium

dissabte, de març 05, 2022  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home