Els àngels existeixen
Els àngels existeixen. I tant, que existeixen! Dies enrere ho he pogut comprovar personalment, en viu i en directe. I sort n’he tengut, de poder comptar-hi.
Els “meus” àngels particulars, de carn i ossos, tenen nom i llinatges i els duc ben endins de l’ànima, ho saben perfectament. Mai no em cansaria de donar-los les gràcies, tot i que sé que no els agrada que ho faci. Els agraesc la celeritat a l’hora de prendre una determinació que en aquell moment va ser crucial, la companyia, la mà estesa, l’ajuda, la solidaritat... però sobretot l’estimació, tanta i sense demanar res a canvi! Sense vosaltres, els “meus” àngels, aquests dies haurien estat de molt diferent manera.
Els “meus” àngels! Els que han estat al meu costat físicament o per via telefònica ho saben perfectament. Els que no en saben res, millor que continuïn en la seva “ignorància” fins que arribi el moment oportú de fer-los-en cinc cèntims.
Des de l’estimació més profunda, gràcies a tots, per TOT!
Una besada molt grossa! ;-)
posted by nacoca | diumenge, de juny 01, 2008
23 Comments:
Ui quina monada d'angelet!! ;-))
Bé, m'has dit al parlar que tenia un regalet ací i ostres! que maco! :-)
Gràcies, de tot cor!, i només dir-te que tot i que les meves ales t'abraçaren ben poquet de cos present aquells dies, en la distància intentaren enviar-te molta energia perquè les sentissis ben fermes. Em vares donar una gran lliçó de serenitat i d'acceptació, de veritat...
Una abraçada fotíssima (amb una mica de ferro i tot! ;-)))
*ui "fotíssima"!, volia dir "fortíiiisima!
Moltes gràcies a tu.. per molt. Un petó, no: molts! N'hi ha de tendres i de forts (si, de ferro també...) :-)
Potser si que els àngels existeixen, però només per aqui els mereixen. Una abraçada immensa
Molts gràcies nineta, però també jo te les dono. Les estones que varem passar juntes, jo només et feia companyia, jo jugava a casa i per tant em coneixia bé el lloc on et trobaves, mentre que per a tu tot era desconegut,un camí incert i boirós. No obstant això,tenies la força suficient per fer esbossar un somriure als que et feiem companyia amb les teves anècdotes divertides. Felicitats campiona! un petó ben fort.Lola
Ei, myt!
Tal com dic en el text, tant els que estiguéreu per mi presencialment com els que ho varen fer des de la distància vàreu ser el millor suport. I estic ben orgullosa de saber-vos i tenir-vos tan a la vora... amb ales o sense!
Una besada molt grossa! ;-)
Sobre la serenitat i l'acceptació... em sembla que no hi havia cap altre camí, no ho trobes, nineta?
Hola, Imma!
Gràcies per molt?... bé, no ho sé, potser per una miiiiiica, i així em qued tranquil·la!
I gràcies per la besada, de ferro i tot! ;-)
Ei, mouse!
De ben segur que n'hi ha que se'ls mereixen més que jo, els àngels, però per la part que em toca et puc dir amb tota sinceritat que més d'un em va donar la mà en un moment decisiu. I això no té preu!
Una abraçada fortíssima!
Ei, Lola!
No han estat excessives les vegades que hem coincidit, però sempre han estat plenes d'optimisme, d'alegria, de somriures. Aquell dilluns horabaixa el camí era incert i boirós, com molt bé dius, i desconegut també. I sí, sort en tenc que conserv el sentit de l'humor fins i tot en els moments més compromesos, la qual cosa és fantàstica.
Una besada molt grossa! ;-)
Gràcies a tu per ser com ets. Un petó molt fort.
xiuxiu
Ei, xiuxiu!
Cadascú és com és, no sé si millor o pitjor, i jo no en dec ser l'excepció.
Una besada molt grossa! ;-)
Idò, vols dir que hi ha àngels barbuts? ;-)
Cada dia t'he anat enviant un bocí de pensament. Potser és poquet, poquet, però l'imaginava creuant el mirall de riba a riba fins donar-te un petit mos de companyia.
Molts petons!!!
M'agrada veure que encara queda esperança en aquest món; amb àngels així, res no pot derrotar-nos
Molts Petons
Ei, Martí!
Que si hi ha àngels barbuts? I tant... i amb ulleres i tot! I el mos de companyia, bé que l'he rebut!
Una besada molt grossa! ;-)
Hola, sherezade!
Aquests àngels a la Terra són potents, saps? Tenen un poderós sisè sentit per saber ser al lloc adequat en el moment adequat, i et puc ben assegurar que hi varen ser.
Una besada molt grossa! ;-)
Es que l'ofici d'angelet ja no és el que era!!!
Abans estaven al cel toooota l'eternitat, vinga tocar la lira que, per cert, és una cosa bastant aburrida, peró ara no, ara s'han reciclat, han aprés a fer "picats" fins la terra i aqui fan el que "bonament" (no oblidem que son angelets) poden".
Un petonet preciosa.
Ei, anònim!
Que toquen la lira per tota l'eternitat? Uffff, quina sintonia tan summament llarga, no?
Els angelets que fan "picats" fins a la Terra, posaren les seves ales sobre la meva espatla i m'ajudaren a reprendre el vol... i no saps l'alegria que em donaren!
Una besada molt grossa! ;-)
Imagino que ha estat una mena de “caiguda a l'infern” i una remuntada gràcies a la teva voluntat i l'ajuda dels àngels.
Els àngels no neguen l'ajuda a ningú però aquest cop segur que els va costar molt menys fer-ho perquè tu també n'ets un d'ells.
Hola, despi_na!
No, tant com una caiguda a l'infern, no, la veritat, però sí que ha estat un glop mal d'empassar, però amb l'ajuda d'aquests estimats àngels s'ha fet més lleuger.
Que jo en som un? I ara!
Una besada molt grossa! ;-)
Ara crec que me fic on no em demanen... Som na Marta, sa dòna de's teu nebot Daniel. M'agrada llegir el que escrius i ara m'he quedat ben sorpresa. No servirà de massa, ara, però una abraçada ben forta sigui el que sigui el que ha passat.
En Xavier i en Marc diuen "hooooolaaaa!"
Ei, Marta!
Quina alegria, i quina sorpresa, la veritat! Gràcies per l'abraçada, sempre són agraïdes sigui quin sigui el motiu! ;-)
Just que he llegit el teu comentari us he telefonat. En Daniel t'informarà del tema.
Una besada molt grossa, extensiva als meus nebodets-néts Xavier i Marc!
Hola nineta, de tant en tant entro per veure què hi escrius, i veig que tothom t'abraça... NO voldria que et manqués mai la meva abraçada i la meva estimació, ja ho saps. T'enyor molt, una besada,
Ei, abrileta!
De tant en tant o amb més assiduïtat, la teva visita sempre és ben rebuda, com saps. Accept la teva abraçada, sempre tan càlida i amb tanta d'estimació.
Sobre els enyoraments... què t'he d'explicar!
Una besada molt grossa per a tota la família. Per cert, com està la meva preciosa nebodeta? (Ja he vist que té post al teu blog! ;-))
Publica un comentari a l'entrada
<< Home