Un canvi total
Hem coincidit a migdia, a la sala d’espera d’un hospital, la primera i única vegada, supòs. No el coneixia de res, no sé com es diu. M’ha demanat si el metge anava amb retard i m’ha comentat que no pot estar ni dret ni assegut més de vint minuts seguits. S’ha aixecat la camiseta: dues cicatrius immenses li travessen tant la panxa com l’esquena de dalt a baix. Davant la meva cara d’estranyesa ha començat a desgranar el seu què.
Té 23 anys. Als 21 patí un greu accident de moto –per esquivar dues persones majors se li tirà a sobre un cotxe, a tota velocitat–, a causa del qual li hagueren de fer una operació de risc, a vida o mort. La melsa rebentada, la columna destrossada, les cames trencades... encara se’n fa creus de ser viu. Des de fa dos anys, rehabilitació i més rehabilitació i tota la cura del món per poder tirar endavant. Tenia al·lota, i estava ben il·lusionat per casar-se. Al llarg d’aquest temps, des de l’accident, ho han deixat córrer. Mentre m’ho explicava, sense haver-me vista mai abans, els ulls se li han entelat de llàgrimes.
A tu, company de la sala d’espera de qui no en sé el nom, tota la sort del món!
Una besada molt grossa! ;-)
posted by nacoca | dimarts, d’octubre 30, 2007
8 Comments:
Segur que li va anar bé expressar-se al noi de la sala d'espera, poder compartir amb tu els seus moments durs. No sempre és fàcil trobar una orelleta que escolti i s'ajuda tant només escoltant una mica...
Una abraçada immensa :-)
És una llàstima que això passi tan sovint (em refereixo als accidents); encara es pitjor pensar que la majoria de vegades està a les nostres mans evitar-ho.
Una abraçada
Hola, myt!
Sí, supòs que li va anar bé. No podia fer res per ell, evidentment, però sí que podia dedicar-li el meu temps a l'espera de la preceptiva consulta. Diguem que va ser un intercanvi en el qual hi aparegueren dos components: per una banda, necessitat d'expressar, de compartir, de "vomitar"; per l'altra, ganes de ser-hi, voluntat d'escoltar... d'aprendre, en definitiva.
La seva cara em va quedar ben dibuixada a la retina. Si algun dia tornam a coincidir a l'hospital, de ben segur que, si ho necessita, li tornaré a oferir la meva orelleta.
Una besada molt grossa! ;-) Ah, i bona castanyada! ("Al tantu" amb els panellets, que hauràs de "pentinar la coa del cavall" unes quantes vegades més que de costum!)
Ei, sherezade!
Massa vegades hem hagut d'assistir al dantesc espectacle dels ferros retorçats d'allò que cinc minuts abans havia estat un cotxe o una moto. Massa vegades hem perdut d'aquesta manera algun ésser estimat, parent o amic. Massa vegades ens pensam que som capaços de controlar una màquina, fins que en perdem el control perquè els reflexos ens hagin traït o perquè algun altre vehicle s'hagi encarregat de fer-nos la guitza.
A poc a poc i bona lletra, que l'important no és el temps invertit a fer el camí, sinó arribar a casa sans i estalvis.
Una besada molt grossa! ;-) (I bon pont, si és que en fas)
Un canvi total, ja ho pots ben dir.
De vegades paguen justos per pecadors.
De vegades, qui fa mal també troba patiments però no els relaciona amb la seva irresponsabilitat i segueix anant a la seva.
Sort que en el món encara queda gent que intenta perjudicar el mínim possible.
I, sort que també queda qui sap confortar a qui ho necessita (escoltant o acompanyant).
Ei, despi_na!
Massa raó tens, que de vegades paguen justs per pecadors. De qui és la culpa? Ah, aquesta és la pregunta del milió, em sembla. Però en qualsevol cas, el món roda i rodarà... fins que se li acabi la corda!
Una besada molt grossa! ;-)
Gràcies per haver fet el mem, Caterina!
A veure, t'explico: El mem el pot fer qualsevol i qui vol (ningú n'està obligat, clar) i es tracta de proposar idees i temes i anar-los passant en cadena a altres blocs. Un que em varen passar fa un temps va arribar fins a l'Argentina! Es poden arribar a proposar coses molt divertides i interessants. Gràcies per fer-lo!
Una abraçada ben forta, guapa! ;)
Ei, Caterineta!
M'ha fet gràcia l'enquesta aquesta. Ja has vist que hi ha hagut una de les propostes que només he pogut contestar amb un "no ho sap/no ho respon", perquè em sent una analfabeta funcional respecte de les noves tecnologies.
Una besada molt grossa, Caterineta! ;-)
Publica un comentari a l'entrada
<< Home